41. 13 Rue del Percebe

Hachikō és un símbol fàcilment incloïble (paraula que no existeix) en qualsevol llegenda lacrimògena exaltadora dels valors de l’amistat. Resumint, era un gos que esperava a l’estació cada dia el seu amo quan sortia de la feina. El dia que l’home va morir d’un atac de cor dins la universitat on treballava (ímpetu laboral japonès, ciència-ficció per a nosaltres), el gos el va continuar esperant. Durant deu anys. Fins que la va espitxar ell també. Una població poètica, imaginativa i críptica com la japonesa el va començar a anomenar gos fidel i li va erigir una estàtua a l’estació de Shibuya.

En territoris nostrats, s’ha registrat el cas extraordinari de Golfo, el gos que va esperar més de 20 minuts abans que el seu amo (que prefereix romandre en l’anonimat per no patir l’assetjament de la premsa) entrés, fitxés, fes el cafè amb els companys i tornés a sortir per la porta. S’està discutint la iniciativa d’erigir-li una estàtua a la plaça Francesc Macià i ja de pas canviar-li el nom, en la línia del Coliseo Rafael Alberti, a Almería. El regidor Antonio Lázaro va declarar que s’obria un debat a la ciutadania. “El Partido Socialista se dejó llevar en su momento y no todo tiene que tener nombre de izquierdas”.

Ja era hora que algú posés a lloc als responsables de tal desfachatez. Proposo el gloriós i rimbombant Queipo de Llano. O Roberto Alcázar. O què cony, honorem en vida a Curri Valenzuela. Mentrestant, es posa el punt de mira en les tantes i tantes places García Lorca repartides pel terreny únic gran i lliure de la pàtria. Que no n’hi havia per tant, leñe. Que era un maricón agitanat que sempre parlava del mateix, i a més es va deixar matar.

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/06/actualidad/1333727919_628015.html

*

Filed under: General

40. domisoldó (la jocosa y alborozada melodía popular)

- Al pasar la barca, me dijo el barquero, las niñas bonitas, no pagan dinero -

Bayés, Pilarín (2002).  Antología de la pederastia en las canciones infantiles. El dolor invisible de las voces blancas en Mi menor, Capítulo 8, Proxenetismo fluvial (pp. 448-453). Ed. Madrid.

*

- Yo soy aquel negrito, del África tropical, que cultivando cantaba la canción del Cola-Cao -

Fortet, Genís (2010). Racismo, colonialismo, publicidad. Ética posmoderna en los rayos catódicos en los cincuenta. Capítulo 3, El alegre eufemismo de ‘cultivar’ por ‘siendo brutalmente explotado’. (Con prefacio de Zygmunt Bauman, ‘La merienda líquida‘). Capítulo 3, La lógica del Conguito: adjetivo paternalista a la vez que apetecible manjar (pp. 234-345). Ed. Kinshasa (los costes de edición eran menores)

*

- Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a la sartén -

Pantoja, Isabel (2003). Recetas de la cocina tradicional española. Capítulo 6.4.3, Albóndigas caseras y alcauciles rellenos (pp. 15-16). Ed. Carrión de los Céspedes (Sevilla).

*

(oju al datu: Isabel Pantoja SÍ ha escrit un llibre de cuina espanyola). 

Filed under: General

39. ¿Hay algún médico en la sala?

1. 404 not found error. Pruebe en Inglaterra.

2. No señor, está todo el gremio reunidos decidiendo el nuevo plan de acción por si el rey pretende enfrentarse a abrir una lata (pero no hay mucho riesgo).

3. ¿Es verdad que sois los peores pacientes?

4. ¿Cómo que no? ¡Macho, esto es un quirófano!

5. Uy nena, ahora se lleva el reiki. ¿Alguien tiene incienso?

6. No, pero tenemos trece traductores, veinticinco politólogos, demasiados licenciados en Bellas Artes, quarenta psicólogas, veintiocho sociólogos y una promoción entera de Humanidades, y ninguno trabaja. Estarán encantados de practicar una maniobra de Heimlich.

7. No, pero hay una chica con lefa en la cabeza que balbucea algo sobre el metabolishmo de lash mujeresh.

*

Filed under: General

38. let’s tweet again (aka in the mood for spam)

https://twitter.com/#!/oyesherman

*

Filed under: General

37. insèpshen

origen.

(Del direct. christo, -phernolan)

1. m. Principi, naixement, arrel i causa d’alguna cosa. Per exemple, de la confusió de ma mare. A la meitat de la pel•lícula ja no sabia a quin nivell del somni es trobava, si havien aconseguit l’anillo único, qui era la seva filla o si s’acabaria mai aquell malson. Origen també és causa del meu Oh-per-fa-vor veient Leonardo DiCaprio fent el paper de preocupat pare de família estàndard de dos estàndards nens rossets nord-americans que pateixen per una estàndard absència a causa de l’estàndard trama de persecució dels Estats Units arrel de l’estàndard inculpació a l’innocent per l’homicidi de la estàndard dona tarada que vol que el seu marit se suïcidi amb ella donat que el creu atrapat en un món oníric que de fet és el real. Retorçamenta triple per acabar en els llocs comuns de ‘Quiero que papá vuelva a casa’. Inserir pla del nen plorós aquí, seguit del sospir de l’adult que s’adona que això no és possible.

2. m. Patria, país on algú ha nascut o va tenir principi la família o d’on quelcom prové. Sabent que la Marion Cotillard va néixer a París, i que parla un anglès més que acceptable, quina necessitat hi ha de doblar-la tan malament, repeteixo, tan malament, en un accent que la fa semblar la sòrdida secuaç de la màfia russa més chunga que s’ha vist en dècades? O potser és accent francès. Juro que no ho sé. El suplici de la dobladora només podia ser equiparable al de ma mare en aquell moment, que es limitava a repetir ‘qué ensalada de tiros’ com un conjur, intentant mantenir la cordura.

denominación de~
1. f. denominación oficial assignada a certs productes com a garantia de la seva procedència i qualitat. Diguin el que diguin, a mi em va agradar més Memento.

*

Filed under: General

36. que eloqüeix

*

Filed under: General

35. italianística

veritats a l’atzar:

1. Els italians se senten tan ignorats a l’hora d’exigir serveis, drets i eficiència al seu govern (atenció, terme aproximatiu) que traslladen tota aquesta necessitat al seu barista i li demanen, sense pestanyejar, un macchiato decaffeinato con latte di soia al vetro amb cullera gran i en dos microsegons. Se’l beuen en tres, saluden i es dirigeixen al pronto soccorso per abrusió intestinal.

2. Ho sabies? En alguns diccionaris, ‘ambulància romana’ apareix com a antònim de ‘codi de circulació’ i com a sinònim exacte de ‘tots els altres vehicles que circulen, zigzaguegen i aparquen a llocs inversemblants de la capital italiana’. La sirena no compleix altra funció que la de distinció; sinó, a ull nu (o amb raybans de sol) és impossible discernir la diferència.

3. Les italianes són capaces de coure’s al vapor abans d’admetre que la calor ha arribat abans que la temporada d’estiu al Zara (Déu va crear les estacions i la moda el mateix dia, i les va ajustar divinament). Botes, texans, jersei, abric, bufanda i boina de llana si San Gucci encara ho dictamina. I els 3cm de gruix en maquillatge, que una ja no es pot fiar dell’ozonosfera.

*

Filed under: General

34. miaow

“Los signos de un gato en celo son claros y precisos: maullidos fuertes y persistentes, salidas de casa constantes durante varias horas y días, refrotes con toda superfície que encuentran… en el caso del macho, el regreso a casa con heridas por peleas callejeras es notablemente común.”

No estic al corrent dels símptomes del zel dels ximpanzés, però llegint això, crec que els nostres adolescents comparteixen molt més amb aquests egoistes, ensenyorits, arrogants i vanitosos éssers que són els gats. Amb la diferència que el teu veí de quinze anys no és en absolut entranyable quan badalla, s’estira o juga amb un tap de suro.

un gran. http://www.youtube.com/watch?v=jTwpcCUSVhI

*

Filed under: General

33. and now, something completely different (i amb activitat paral·lela)

https://twitter.com/#!/oyesherman

*

Filed under: General

32. ics

Finalment, la notícia que estaven esperant tants i tants pervertits cinèfils de la ceba s’ha confirmat: el Consell Audiovisual Català ha anunciat la distribució del film pornogràfic català A la gatzoneta.

x Doblat per Joan Pera, Eduard Farelo i la Shampoo de Ranma!

x Interpretat exclusivament per formoses pubilles de l’Institut del Teatre!

x Aprovat per Gemma Lienas com a no ofensora de la condició femenina! (li va donar un cop d’ull entre que acabava Carlota un altre cop de nou again i començava Ja ratlles, Carlota)

x Banda sonora de Xana feat. Xavier Montsalvatge!

x Postures geunïnament catalanes com Amb manilles i sense folre!

x I amb argument (sí, argument) signat per Jaume Cabré. En un segle XI on ja apuntava de fons el català xava, les novícies Elionor, Sança i Almodis fan la descoberta d’uns documents. Lluny de ser les Homilies d’Organyà i amb unes il·lustracions força explícites, aquest manuscrit els fa descobrir l’encant del sexe lèsbic en petita comunitat religiosa i que en aquells temps ja s’estilava la brasilenya. Paral·lelament, per posar-hi intrigues locals de poder, Ermessenda de Carcassona fa de les seves i s’enrolla amb el Julio Manrique. La tòrrida història que deixa el Decameró a l’alçada d’El zoo d’en Pitus.

Òmnium i Kleenex per a tothom!

 

*

Filed under: General