114.1 HER LAST GRAPHIC (II)

(((Si l’horror us ha causat amnèsia, veníem d’aquí – HER LAST CHANCE (I)))

Però abans d’entrar en matèria, amics, us confiaré que vaig tenir els meus dubtes a l’hora de com transmetre a persones que no s’han llegit el llibre lo CHUNGO que és. Mitja hora de torrar-la fort al Arco de la Virgen no van donar ni per començar.

Com explicar-ho?

Amb un extensíssim discurs argumentatiu?

Amb un exèrcit de metàfores?

Seient i simplement udolant?

Va ser llavors que vaig posar al servei de la causa tots els meus coneixements de Microsoft Office nivel usuario.

Us presento,

He invertit hores de la meva vida en fer un recull i buidat de dades i he arribat a unes xifres. Aquest engendre improbable té només 156 pàgines a 31 línies per plana. I hi tenim Moltíssim de Sempre el mateix.

*

QUE QUÈ TENIM??

*

Referències al pelo rubio y ojos azules de la Mallory.

Chase apartó la mirada, intentando no dejarse afectar por los ojos azules, por las ondas de su pelo rubio.

Y, enmarcado por una melena rubia…

Simplemente lo miró con aquellos ojos azul cielo, con aquel halo de rizos rubios que

El brillo de sus ojos azules pareció

Vio incluso dolor en los ojos azules de

10 en total. Tenim un seguiment a temps real. Si al llarg del llibre s’hagués fet metxes californianes o hagués contret la conjuntivitis no patiu QUE HO SABRÍEM.

*

Aspecto angelical de Mallory

enmarcado por una melena rubia, veía frente a él un rostro angelical.

, pero al mirar aquella cara angelical…

Ella lo miró con una sonrisa que… la hacía parecer un ángel.

-Es posible pero… tienes manos de ángel.

Parecía un querubín, (EPA! innovem. Però no, falsa alarma, no parla de la Mallory.)

Una vez pensó que era un ángel. (UNA, REDNECK SENSE ESCOLARITZAR?!)

12. Direm que la Mallory sembla un àngel 12 vegades, no fos cas que trobéssim alguna altra manera de definir-ho. Això no vol dir que vagi en pijama, arrossegui una lira per allà on va i no acabi de tenir òrgans sexuals definits sinó que, simplement, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ja ho sabíeu? Jo també.

*

WYOMING

-Mira, esto es Wyoming. Aquí no perdemos el tiempo con jueguecitos.

-Yo no soy cualquiera. Soy Mallory Beatrice Chevalle de Narwhal, experta equestrienne… amazona para ti, en el idioma de Wyoming. (entenem que parla de l’anglès)

Tony, de ascendencia hispana, la llama ‘señorita’, como si hubiera crecido en México y no en Wyoming.

-No, quiero decir… tendrás que admitir que hay algo gracioso en que una chica como tú venga hasta Wyoming con el objetivo de encontrar un caballo “especial” para su padre. (aquí en Chase ha estat molt educat).

-Soy yo el que invita. Es la típica hospitalidad de Wyoming.

-Y desde arriba podríamos verlo todo. Al menos un pedazo de Wyoming –sonrió Chase.

-¿Qué? ¿Vengo des de Wyoming para

Por eso fui a Wyoming, para

Un buen revolcón en la paja, como decían en Wyoming.

-En Wyoming me dije que

-Pasaremos los veranos en Wyoming para

Será mejor esperar a que lleguemos a Wyoming.

Us ha quedat clar on som? Ho diuen 14 vegades, ni una més ni una menys.

*

SUSPIROS

En aquest llibre es desinfla tothom. Sembla un anunci d’Aerored. 30 sospirs comptats.

-Mira lo que has hecho –suspiró Chase.

Mallory dejó escapar un suspiro.

Chase dejó escapar un largo y doloroso suspiro.

I ja és normal que Mallory sospirin com si desgravés, perquè ja fa d’amants (amb alguna qu’altra anomalia respiratòria, però amants). El cas és que aquí sospira tothom i ho sospira tot.

-Sabía que esto iba a pasar –suspiró Lewt.

-Sí, es verdad –suspiró Hewitt Chevall.

Fins i tot a l’hospital:

-No puedo hacer nada más que curarte las magulladuras y mandarte a casa, Chase. Sé que te gustan los riesgos, pero en mi opinión, deberías empezar a pensártelo –suspiró el médico entonces, dejando las radiografías sobre la camilla-.

Oju que el metge està fet una pelleringa al terra, desinflat i sense vida. Que ha sospirat 3 línies. Que el Chase ara no només està magullado sinó despentinat.

*

MURMULLOS Y SUSURROS

Però què és en realitat murmurar y susurrar sinó parlar sospirant? M’he avorrit de copiar parides. 38.

*

RISAS, SONRISAS Y CARCAJADAS

Però no us penseu que SU ÚLTIMA OPORTUNIDAD viu a tres decibels entre suspiros murmullos i susurros perquè és una PARTI. Entre Mallory sonrió, Chase rió y el mozo de cuadra soltó una carcajada comptem 89 jijí jajàs en tot el llibre. Su última oportunidad té més riures incrustats que El Príncipe de Bel-Air i tant o més injustificats.

-Debes cambiarlo en tres días, –sonrió Josie.

-Mejor, porque yo no siento ninguna –sonrió Lewt.

Chase sonrió.

Chase sonrió.

Chase sonrió a su pesar.

Chase tuvo que sonreír al recordar la excusa que…

*

Però qui s’emporta la palma sens dubte és la VIRGINAL HEREDERA MILLONARIA EUROPEA.

[-De dónde eres, Mallory?
-De Narwhal (un altre dia parlarem d’això, un altre dia)
-Eso está cerca de Mónaco.
-Cerca –contestó ella, intentando disimular una sonrisa.]

[-Este sitio es precioso –sonrió Mallory. –Parece más un hotel que no un rancho.

-No está mal –murmuró Chase.

Mallory Chevalle rió, un sonido rico que parecía salirle del alma]. O de la patilla. De què cony acaba de riure? Tant malament està el rancho?

[Mallory Chevalle entró tras él en la casa y sonrió al ver las vigas del techo, el suelo de madera de pino y la chimenea de piedra.] La tia li dóna a l’èter. O va amb el walkman i el caset de l’Eugenio. Jo és l’única explicació que li veig.

Mallory reía y el mundo sonreía con ella.

PERQUÈ SINÓ ERA MASSA INCÒMODA TENIR-LA ALLÀ RIENT PERQUÈ SÍ.

*

§§§

FI DE LA TESINA ‘L’ESTIL LITERARI DE DEANNA TALCOTT’

    §§§ *

*

I les meves dades no es poden posar en dubte, per dues raons:

1. Ningú està tan malalt com per tenir interès en corroborar-les o refutar-les

2. Tinc proves del meu recompte exhaustiu.

Prova del meu recompte exhaustiu

*

*

Així doncs, El Cursímetre presenta aquest aspecte.

*

I ES PERCEP CLARAMENT QUÈ APAREIX A LA GRÀFICA:

Bé, amb les constel·lacions cola més.

La veritat (us confesso) que vaig haver d’atxafarrar una mica el caballit perquè em quadrés la història.

*

*

Tenint presents els trets principals de l’estil d’aquesta bona dona,

el proper dia entraré en matèria directa. Si algú vol que l’avisi quan tot aquest horror hagi acabat i OyeSherman torni a ser el blog d’abans, que se subscrigui a la newsletter.

*

PS: No hi ha newsletter i en qualsevol cas no us serviria.