6. et in arcadia ego

Senyores grans amb camises estampades i turmells botits. Nenes preadolescents amb tants anys com complexos capitals que senten música sense escoltar-la mentre es miren el serrell al vidre del davant. Vells i no tan vells barallant-se (no verbalment) per seure. Vells i no tan vells barallant-se (verbalment) per no seure. Guiris que recorren amb la vista i accent difícil diverses vegades la línia 4 buscant Jaume I. Qué!s abandonats sobre els seients, un com tothom ha comprovat (novament) que no tenen res a oferir. Nens esfèrics sud-americans amb la boca plena de patates. Senyors que dormiten i susciten dilemes a la gent del voltant. Obeses mòrbides que ocupen dos seients, desbordades de carn blanca. Punkis amb gossos millor desparasitats que ells. Els nois pocs autoexigents que copien els deures de català dels seus amics empollons. Executius agressius amb l’ipod a tot drap. Borratxos de tonalitat fosca i uniforme que tenen dos metres quadrats d’espai vital encara amb el vagó vagi ple. Acordionistes amb la mateixa melodia de sempre i els resignats de sempre al costat, intentant pensar en les seves coses malgrat el tango. Coneguts pesats que els del davant eviten fins que no poden dissimular més i pronuncien els seus ‘Ais, holes’ respectius. Els que entren a matar abans de deixar sortir i els damnificats que remuguen a l’andana. El compte enrere per proper metro que ha tornat vilment a recomençar.

*

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: