19. lasciate ogne speranza

Barcelona, 19 de febrer de 2011.

Il·lustríssims responsables(1) del Servei de NitBus de Barcelona,

 (1) terme metafòric

Em dirigeixo a la seva capital entitat per comentar un cas que, afortunadament, no és norma sinó excepció. Excepció que m’ha perseguit les últimes dotzenes de vegades, però excepció al cap i a la fi. Ahir a les 4:15 de la matinada em vaig trobar enmig d’una congregació equiparable a les manifestacions contra la guerra o (paradoxalment) les rebaixes del Corte Inglés. A cada centelleig, la multitud alçava bruscament la vista, esperançada, per tornar-la a abaixar al cap d’uns segons amb pesar i ressentiment cervical. Érem un poble desemparat esperant el Messies. Érem els que tornem a casa amb l’N4.

 Segons els horaris penjats a la marquesina, la freqüència de pas dels NitBusos és de 20 minuts. De bones a primeres no la vaig captar, però us aplaudeixo sincerament la fina (finíssima!) ironia; ja creia que havia desaparegut del discurs institucional. Adjunto aquí la llista de vehicles que van passar un cop transcorreguts els 20 (de debò, finíssima, quin goig) minuts:

– 3 N3

– 1 N5, 6 7 i 8

– 2 N11

– 1 N50

– 2 N8

– 1 N4 (la multitud crida, es fa fotografies, llancen focs artificials: guardeu el vostre entusiasme, és el que va en l’altra direcció)

– 1 diligència, 2 Papamòbils, el Cometa Halley

 No va ser fins encara 20 minuts més tard que va arribar l’N4 direcció El Carmel – Via Favència. Exhausta però eufòrica, la gent va apagar les fogueres, va recollir el campament i va pujar a l’autobús. En part em va fer pena; ja s’havia començat a forjar cert clima de comunitat. Però com que (i confio en no equivocar-me) l’objectiu de l’N4 no és el de Meetic.es sinó el de la resta de línies de NitBus, els pregaria que igualessin la seva freqüència de pas. Si la meva humil demanda pequés d’excessiva supèrbia i radicalitat (i en sóc conscient que ho fa), m’atreviria a proposar que deixessin material bàsic de subsistència a les parades claus: mantes, fogonets, cubs de Rubik.

 Si decideixen honorar-me amb una resposta, facin-ho via correu postal o electrònic: quan vaig baixar a la meva parada, vaig descobrir que algun dels meus recents i entranyables camarades s’havia endut (sense malícia, de segur, per error, és clar) el meu mòbil.

Atentament,

EBP

*

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: