27. Estimats Reis Mags,

sembla que va ser ahir quan em vau obsequiar, segur que per bones raons que desconec, amb el lot de pijama, mitjons i calces; però ja ha passat un any. No voldria cometre la grolleria de començar la meva epístola anual amb el reguitzell d’exigències imperioses, irrealitzables o en discordança amb la meva actitud durant aquests últims dotze mesos. De ben segur que hi ha gent que no ho aprecia, però que ens dugueu regals cada any (sense fallar ni oblidar-se mai de la tieta Montse, i amb aquest allanamiento de morada tan gentil amb savoir fair) i sense haver-nos de menjar cap discurs anual per la tele ni pagar l’hípica de les vostres filles ni les desbarrades dels vostres gendres, és una cosa sempre m’ha impressionat i commogut fins avui dia.

És, suposo, aquesta abnegació vostra la que em fa comprendre que hi hagi gent que dubti de la vostra existència: els únics Reis que coneixem en carn i ossos (en força més carn que ossos) només tenen contacte amb nosaltres via Hisenda. Després de l’aixecament dels nens finesos per desmentir la presència del Pare Noel al seu territori (notícia totalment ocultada a Europa) i de l’evidència que pels nens palestins Ses Majestats tampoc no hi són, fonts alternatives (no nens, allà no n’hi ha) han situat el vostre camp base a Teruel. Tot i això, donada que l’existència d’aquesta zona també està posada en dubte, tornem al mateix problema. Per solucionar-ho, però, sempre queden les proves pictòriques de la vostra primera i ùltima entrega a cara descoberta, quan enlloc de lots de roba interior vau portar encens, mirra i or. Això de l’encens és comprensible (i la mirra resulta que ve a ser el mateix), és la típica cosa que es regala quan no se sap res de l’altre, però què havíeu de saber, si el nen acabava de néixer. Vós, Melcior, ja ho vau veure millor; al final ha resultat que a tot el seguici que tindria el nen ja els agradaria l’or. I els nens. Potser en cas de dubte hauria estat bé tenir a mà el regal multiusos que mai falla, que vindrien a ser els Ferreros, però amb els segles se n’aprèn.

Tornant al present, aquest any, tenint en compte el context de dificultat i penúries, on l’amor més que allò material ha de suplir el buit dels nostres cors, només demano l’extermini del col.lectiu de gent que diu:

diferenta

allavòntens (n’hi ha)

s’ho dic (s’ho dius, etcètera)

i telèfen, per molt que aquest últim englobi el meu dissortat pare (a ell deixeu-lo, però, estem seguint un programa de reensinistrament a casa).

Moltes gràcies i feliç 2012,


Enric Brotons i Puig

*

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: