43. Els camins de Déu són inescrutables

Oxford, 1860. Reunió de l’Associació Britànica per l’Avenç de la Ciència. Darwin ha revolucionat el panorama internacional científic i religiós amb L’origen de les espècies, i Thomas Henry Huxley en defensa la veracitat davant del comitè eclesiàstic. Després d’exposar les seves idees en una ferotge batalla dialèctica entre fe i raó, es fa un silenci entre les parets de pedra. Els clergues miren implorants el seu superior. El bisbe d’Oxford, Samuel Wilberforce, se’l mira amb els ulls entretancats. Somriu. Quina llàstima no poder procedir a l’estil Giordano Bruno. Sense abandonar el contacte visual amb un expectant Huxley, s’ajup. Sota la taula, les mànigues folgades fan un fru-fru estrany. Se sent un ronquet sord. El bisbe posa sobre la taula i a ulls de tots els membres de la il·lustre reunió un gos carlí. Les ungletes estrafetes graten la fusta de roure de la taula, els ulls sortits miren sense veure des d’una cara aixafada, es desplega una llengua ridícula que es mou al ritme de la respiració de fumador de Ducados. El defensor de les teories de l’evolució enterra la cara entre les mans i surt plorant com una nena. Wilberforce dóna una galeteta al bicho.

*

http://www.youtube.com/watch?v=GrIp3k5pJQM

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: