55. Nivea 30:12-15 (holywaterproof)

I els quatre evangelistes concorden en les seves cròniques quan diuen que el moment més dur del Via Crucis de Jesús no va ser

ni sentir la negligència jurídica de Ponç Pilates per estar fent no se sap quins exercicis chorres amb una pilota gegant,

ni carregar la creu com a símbol dels nostres pecats (incloses la cobdícia de les multes per pagar i la desídia de llençar orgànic on sabem perfectament que hi va el plàstic),

ni que al caure per primera vegada als 20 segons ja fos a Youtube,

ni que Simó de Cirene fes veure que l’ajudava a portar la creu, quan en realitat només l’agafava per la punta al·legant que el seu quiropràctic estava de vacances,

ni que el vel que la Verònica li va restregar per la cara portés tres dies fent de drap de cuina i fotés una peste espantosa (i després difongués la seva cara sense pagar ni un sesterci pels drets d’imatge),

ni que la segona vegada que va caure el rei Juan Carlos li traiés absolutament tot el protagonisme i Pere li fes unfollow al Twitter per vergonya aliena,

ni que les dones de Jerusalem aprofitessin que hi va establir contacte visual per advertir-les per bombardejar-lo amb anècdotes sobre els seus néts i que xiuxiuegeixin maliciosament entre elles ‘Aquest torna de rave’,

ni que la tercera vegada que va caure algú li digués que ja cansava i que preferien el numeret de l’aigua i el vi,

ni que els soldats li arranquessin les vestidures i es juguessin a sorts qui subhastaria la túnica tan ben valorada en l’última edició de la Cuore (puro lino, chic total con sandalias),

ni que el pengessin en aquell fustot que havia arrossegat tot el camí enmig de dos personatges de tan baixa estofa  ni que cap dels tres crucificats estigués mínimament a prop de saber què era el deodorantis, ni que en aquella posició no pogués fer res per evitar que un tercer lladre li robés la T-10 reservada per l’Ascensió,

ni morir i tot això perquè total al cap de tres dies ja tornava a ser aquí i allò era qüestió d’un simple sube-y-baja.

No.

En les seves confessions pòstumes, Jesús afirma que el moment més lacerant pel seu feble cos i la seva abatuda moral fou en l’encontre amb la Verge Maria, encara camí de la creu, quan empunyant un pot de crema solar de la densa inabsorbible i d’exagerada graduació li’n va posar mig quilo, el va escampar de manera enèrgica però inútil fent-li caure la corona d’espines i masegant-li les espatlles i la cara i va dir, en resolt arameu, ‘Ala, ja estàs’.

Però Ell Sabia que no estava.

*

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: