65. Vote For Sherman feat. Santacana

Abans que res, dir que els veredictes del públic cibernauta sempre m’han semblat una mica tongo.

Perquè normalment els guanyadors l’únic que segur que acrediten és rècord de persones molestades, coaccionades i extorsionades a fer un click. No cal ni que t’ho llegeixis, no cal ni que t’agradi, i sobretot no cal que et miris els altres participants, que cada IP només pot donar un vot i només faltaria que no ens el donessin a nosaltres, que hem fet els mèrits dee de de conèixe’t remotament. Així que ja saps, VOTA’NS. No et preguntis per què, VOTA’NS. Que no m’has sentit? QuVOTA’NS. Una mica campanya electoral stylah. We want you i 3000 persones més per catapultar-nos directament a la fama des del Festival Valldetscots de Munt, on se’ns permetrà tocar si ensVOTA’NS. Tenim fins el dijous dia 8 de novembre! O sigui, aquest dijous. O sigui que garbo, vils ratetes executores!

Així doncs, faré una mica la puta i la Ramoneta i SÍ, faré servir Oye Sherman per posar l’enllaç del vot, però també us diré que només ho feu si us agrada. (i si aprecieu les rodes del vostre cotxe o en el seu defecte la integritat física de la vostra t-10).  El concurs és Arroz Negro, dels 30 finalistes en seleccionen 8 i editen una revista. I ens faria franca il·lusió. Fins el dijous dia 8, doncs, tenim temps!

REMÓNTATE CON IKEA. Il·lustracions: HELENA SANTACANA

LÀMINA TINGÜS – Sóc sensible, refinat, ‘molt artístic, no?’. T’estalvio la feina de decorar les blanques parets impersonals de la segona residència de la costa. Em penges amb tanta satisfacció com si la foto l’haguessis feta tu; però al capdavall, ha estat el teu gust innat qui t’ha fet triar-me d’entre totes les altres imatges predissenyades. (Llàstima que la reproducció parcial de Klimt no et combinava amb la funda del sofà). T’he fet dubtar força entre les pedretes apilades, l’estampa parisien (amb la torre Eiffel inclosa amb subtilesa, per favor, no sou uns provincians) i el primer pla del narcís en flor. Si fos per l’habitació de la nena ho tindríeu clar, Audrey Hepburn és aposta segura, però ai las! És per la saleta d’estar. A més ara la nena se us ha fet punki i no vol res que no sigui de Soziedad Alkoholica, per a màxim disgust de la tieta Amparo. Però és igual, repeteix el mantra i surt d’aquest femer de calces i papers; en el pla públic quedo jo. Mireu com es perd el camí cap a la platja entre les boires, la sorra ondulada per la brisa, el canyissar al fons, el mar tranquil. És allò una barqueta? I tot en un blanc i negre molt zen. Sóc tranquil·litat, assossegament, harmonia, calma, repòs, concòrdia, quietud, agradable reunió familiar. És igual que després us foteu a crits davant meu. Jo us miro plàcid des de la paret. Per què haver d’esperar a que els convidats es formin una idea de vosaltres quan els la pots donar directament una ullada a la paret? Estigueu tranquils, que heu comprat AMOR.

CUINA AHALÅ – Joc d’estovalles individuals, plat, bol, cullera, forquilla, ganivet, palets xinesos, got. Un encontre casual amb uns amics pel carrer? Demostreu el vostre esperit jove amb un espontani ‘Ai, voleu pujar?’, preparats per a qualsevol imprevist, sense molestar-vos per com estarà la casa (igualment, està obsessivament neta, no teniu de què disculpar-vos). En un moment, obriu l’armariet (el dels poms de peltre d’efecte envellit), em desplegueu amb gest natural damunt de la taula (que no se us noti l’orgull, si us plau, que queda fatal) i ja ho teniu.

  • Estovalles individuals (així sembla que s’ha de recollir menys), d’un desenfadat entreteixit de branquillons sintètics amb mesurat efecte rústic
  • Plat gros, blanc i relluent amb un levíssim solc en un marge (no va fer mal, simplement era per diferenciar el model PLÄ dels altres quaranta models de plats grossos i blancs i relluents)
  • el bol gràcies al qual des de la seva compra el consum d’arròs a casa ha incrementat un 40% (a causa del seu ideograma japonès al fons)
  • cullera panxuda, ganivet ondulant i forquilla de tres dents, per atacar sense reserves i amb actitud tot tipus de menjar macrobiòtic
  • el got TENJI, de fusta fosca de salze, ideal ja sigui per beure aigua, vi o el repertori policromat de tes

Però no acabo aquí. Mentre un de vosaltres va a buscar una ampolla de vi negre amb aire extasiat, l’altre pot fer la pregunta: ‘Qui menja amb bastonets?’ mentre els empunya triomfant. Efectivament, consto de bastonets per endinsar-vos encara més en la vostra fal·làcia orientalista quan compreu rotllets de primavera a l’Eismann. I amb un ribet a l’extrem a conjunt amb el de la cullera, la forquilla i el ganivet, per si els problemes tècnics d’Occident fa que te n’hagis de servir en moments crítics.

Un apunt; no és que no cregui en tota la història del lliure albir, però hauríeu d’estar fent els 500m carro per apoderar-vos d’un wok, si és que no en teniu. Tenir-me a mi ho implica, com tenir el meu company de ceràmica i pigments d’argila implica tenir una olla per tagín. Pensava que us ho haurien dit a la botiga. No les he fetes jo, les normes. Heu estat vosaltres.

Com anava dient, la gamma cromàtica de plat i bol lliga a la perfecció amb un menú vegetarià (efecte únic en la tríade tofu – bròquil – sèsam), però no desentona ni fa quedar malament a ningú que vulgui menjar-se un bon tou de carn crua i palpitant.

Dit això, ja podeu destapar l’ampolla de Raimat i omplir totes les meves cavitats amb risottos, amanida de wakame, truites de verdures, guacamole i croquetes de ceps. Sóc tan obert, amable, multicultural i desenfadat que no m’irritaré quan us senti repetir les anècdotes de l’altre sopar (que tots us n’esteu adonant, que són repetides, però millor les altes riallades que l’entrexocar dels bastonets), o criticar l’amic que tot just menjava amb fruïció fruits secs del meu bol complementari l’altre dia. Quan, encesos pel vi, els amfitrions comenceu a llençar-vos pulles (‘Sempre em fas igual, joder’, ‘Per això no m’agrada parlar amb tu’), la dona de l’altra parella podrà observar, entusiasmada, que dins del bol per l’amanida hi ha un subtilíssim gravat d’un paisatge d’Hokusai. I algun de vosaltres començarà una conversa a partir d’això, i us barallareu per fregar-me. Al final, en senyal de la despreocupació juvenil recuperada, no ho farà ningú, i la crosta de l’hummus coronarà el meu front post-new age un parell de dies ben bons.

GLAÇONERA FANI– Curiosament, els estius eren més divertits quan no se’m necessitava. Quan la glaçonera era aquella blanca quadrada de vores tallants de condicions higièniques dubtoses rescatada del congelador de l’avi. Ara el pes de la diversió recau en nosaltres, perquè està clar que amb un matrimoni a punt d’anar-se’n a la merda, un parell de nens amb amics horribles i mal educats i una trepa d’amics sonsos de conveniència i per proximitat, aquí no hi ha Déu que es diverteixi de debò. I aquí entro jo a l’hora del vermut. Verd llima, turquesa, blau elèctric, groc fosforescent; formes de cors, d’estrelles, de peixos, amb lletres (escriu el teu poema-refresc!), d’smileys. Sóc la pròtesi acolorida externa de l’alegria que manca en cadascun de vosaltres. I de làtex 100% ecològic i 100% manipulable! Amb la vora una mica cap amunt perquè no vessi! Amb receptes de granissats tropicals a la caixa on venia! És que us cal alguna cosa més?!

COBRELLIT KUKI– Blanc, pur, límpid, amb estampat de flors, petitet, a cada pam. Piquet de blau, piquet de verd, piquet de malva. Una fulla modernista cada quatre grupets. Així, ja està. Estudio Humanitats, m’agrada Rilke i follo molt. De tant en tant m’inspiro i vaig a la Filmoteca dues setmanes seguides, per si em trobo l’Enric. No ho saben gaire persones però tinc un blog de textos monis sobre les gotes de les finestres a l’hivern, els remolins de fulles a la tardor, l’olor de primavera a la… primavera i les bicicletes a l’estiu. Sóc una peça única, sensible i insubstituïble en aquest univers que a vegades em fa mal però que regularment genera noves temporades Oysho.

Perquè la felicitat no té preu, però un joc d’estovalles i tovallons de fil suís amb ribets vermells sí, i total, s’hi acosta bastant. IKEA.

*

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: