67. The sound of Prozac

 

Quan el gos mossega, quan l’abella pica,

quan em sento trista,

recordo les coses que em fan feliç

i em sento millor

Per combatre els símptomes de la depressió, Julie Andrews recomana llençar-se als braços de la diabetis. SUCRE SUCRE SUCRE. Heus aquí la llista de coses en les que pensa quan la realitat pica a la porta i li diu que ja aniria sent hora de rentar el davantal.

– La rosada en les roses

– Els bigotis dels gatets

– Olles de coure (és una dona clarament alliberada) i mitons de llana

– Paquets (el del seu jefe i els) de paper marró lligats amb cordills

– Ponis de color crema i pastís cruixent de poma (grandes apetitos)

– Timbres i campanes de trineu i fideus (?)

– Oques salvatges volant amb la lluna

– Nenes vestides de blanc amb faixes de setí blau (no confondre amb nenes feixistes. buenosí)

– Els flocs de neu que es queden al nas i les pestanyes

– Els hiverns blancs i platejats que es fonen a la primavera (com la Colibritany)

Tenia en algun punt de les muntanyes technicolor un graner amb totes aquestes coses tancades dins? És molt possible. Es barallarien les oques i els ponis per devorar les nenes? Segur que sí. Es mereix el personal estar tancat en aquest deliri de Sardanàpal alla kitsch, on a sobre, hi ha neu? Només els que escriuen xD.

Però d’altra banda ningú pot culpar l’Andrews. Quan toca escapar de la realitat, et pots posar a murmurar (com una persona perfectament equilibrada) gatitus i olles i ponis i nenes o, O, pots recórrer a droga, sexe, música o a allò que ho engloba tot. LES CRÍTIQUES DE FILMAFFINITY.

Seriosament, quan estic trista, és obrir l’excelsa crítica de Johnny Farrell sobre El primer caballero (pel·lícula que han emès per tots els canals tots els anys en tots els idiomes possibles), i us prometo que se’m passa.

Para llorar
Viendo el plantel de actores que nos presentaban con Julia Ormond, Richard Gere y Sean Connery me esperaba una nueva versión de la ya conocida historia del rey Arturo, pero cual es mi sorpresa al encontrarme este bodriete invisible que nos cuenta una historia sacada de no se sabe donde con una ambientación de chiste y con un Richard Gere que parece puesto ahí por el ayuntamiento.
No se como engañaron a Sean Connery y Julia Ormond para rodar esto.

http://www.filmaffinity.com/es/review/26696143.html

No tinc més que gratitud per l’autor d’aquesta frase. Per la redempció de la prostitució light. Richard Gere. Generalitat de Catalunya.

*

Anuncis

2 thoughts on “67. The sound of Prozac

  1. Szarfer ha dit:

    Tot canvia completament quan entra en joc Sir Coltrane. http://www.youtube.com/watch?v=0I6xkVRWzCY

  2. […] un atac d’originalitat, vaig barrejar una mica de twìttah, una mica de bloj, 4 modificacions et voilà. Per això dic, no és l’entrada numru 100 d’OYESHERMAN, no […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: