73. Cròniques de la veritat oculta

Oye Sherman s’ha permès refutar el Cogito ergo sum de Descartes com a única font de coneixement indiscutible, indefectible i impepinable. Està clar que per molt que pensis si hauries de pujar de to la teva coreografia de la desesperació, pel cambrer de terrassa (homo sudandis) continues sense existir.

A què ens podem aferrar, doncs? Queda l’home post-modern a la deriva en l’oceà de la relativitat, la subjectivitat i el dubte hiperbòlic? És el cosmos en realitat un caos? Hem de començar a obrir la porta als Testics de Jehovà?

No. (Podríem començar a deixar de donar esquinazo als de Metges sense Fronteres, però això ja és un altre tema). Més efectiu que qualsevol anàlisi exhaustiu i malaltís, test de compatibilitat de la Superpop o ritual del Chamán Ubuntu (en las mejores paradas de metro),

acolliu-vos al sil·logisme de Manu Chao ‘Me gustan tus fotos, me gustas tú‘.

Ja us pot haver promès amor etern, donat tres fills i aixecar-se per agafar el telèfon que si no Le Gusta la vostra foto de perfil, benvinguts i benvingudes al club de l’Amor no Correspost.

Passa passa, l’Àlex Ubago et farà la foto pel carnet.

*

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: