98. A railway named desire

Heus aquí les meves notes, preses durant els meus Erasmus socials diaris d’Horta a Sarrià i de Sarrià a Horta. Jo, inevitable assídua de la L5, el més sofisticat que havia experimentat al transport públic havia estat travessar un túnel de transbord sense vòmit al terra. Jo sabia que existia Sarrià, però com també sé que existeix Papua Nova Guinea o la calba de Carlos Núñez a les seves portades de CD.

De sobte, però, el destí em va lligar pseudolaboralment a aquesta Nàrnia totalment desconeguda i vaig anar a obrir camí, brúixola, astrolabi i google maps sota el braç. Oh sorpresa. It’s a Brave New World. Durant el meu primer trajecte jo sentia una fascinació com la que podria sentir un goril·la arribant per casualitat al campament dels exploradors. Durant els següents ja una mica menys, que sinó una fa tard. 

*

– QUAN S’ENTRA –

· Lògicament, cal fer picar abans d’entrar i de sortir dels Ferrocarrils perquè sinó s’ompliria tot d’indeseàbles. Ja tenen la resta de línies, què més volen. Sarrià resisteix ara i sempre al pobre invasor. *

– UN COP DINS –

· Hipòtesi: els ferrocarrils que van són estirats per vuit cavalls que piticlop piticlop van pels túnels seguint les vies. Confirma la meva teoria de diligències encadenades que la veu per megafonia parla de ‘cotxe’, i no de metro, comboi o caixa amb rodes per a esclaus infeliços. · Els ferrocarrils tenen seients d’autocar perquè és important cuidar esquena i natges de l’emprenedoria catalana. · Als ferrocarrils no hi ha cobertura. Aquesta gent són més d’utilitzar nens missatgers en pantalons curts i la cara plena de sutge per dos penics; el que costa la sopa per a la germaneta tísica.

· 8 de d’octubre – Als ferrocarrils ha pujat un pobre pària demanant almoina per pagar l’última quota de l’Audi. El vagó en pes, commogut, ha tret la cartera.

· Quan surts (pica filldeputa pària proscrAah gràcies senyor), al vestíbul de Sarrià, t’espera almenys un senyor de Ferrocarrils. Mirant. La gent que surt. Al costat de les màquines. De corporatiu color bordeus. Amb posat amable, diligent i disponible. Si no tens cap tipus de necessitat de recórrer-hi, et dedicarà un somriure dels que t’escalfen l’ànima. I si qualsevol ombra de dubte, desorientació o simple lapsus et creua l’esguard, s’ofereix més ràpid que qualsevol dependenta del Zara. Ella ho fa per assegurar-se que ni robes ni li desmanegues la paradeta perquè sí, però El Senyor del Ferrocarril ho fa perquè és su razón de ser. Algun problema amb el bitllet? Sap on és? Ha d’anar a algun carrer d’aquest entranyable barri empedrat i no sap com arribar-hi? Es troba bé, vol menjar alguna cosa? Suc de taronja natural, torrada de pernil ibèric? Sexe oral, vol sexe oral? A disposar. A mi se’m va empassar el torniquet del metro la targeta a una de les entrades de Vilapicina, vaig picar un intèrfon en estat molt precari i una veu d’ultratomba em va dir que mogués el cul cap a l’altra boca, que no es pensava moure d’allà.

*

– SORTINT AL REINO DE LA FELICIDAD –

· Fet 1:  a Sarrià les nenes tenen els cabells diferent. Hipòtesis:

  • endogàmia
  • les bebés que neixen morenes i rales les donen a les monges, perquè creixin apartades de la societat però amb certa dignitat i un àpat calent al dia.

· Fet 2: a partir de certa hora, les cafeteries es poblen de mamis doradas (veure Fet 1) que dediquen tot el matí a la tasca exhaustiva desmorzar. La seva constància i tenacitat són admirables. Caada dia cada dia.

· Fet 3: tot està impecable. És sabut que a Sarrià plou Evian i llàgrimes de colibrí. Pots caminar mirant el Whatsapp o el Twitter ‘Tius tius tius torno a ser-hi’ sense por de trepitjar merdes. No n’hi ha. I en cas que n’hi hagi, estaran més netes que les teves sabates. Pitjor per les merdes.

· Fet 3.1: pots caminar mirant el Whatsapp o el Twitter empunyant el teu mòbil funcional tranquil·líssimament i a qualsevol hora del dia i/o (?) nit. A Sarrià, la persona més propensa a ser un atracador a 4km a la rodona sempre seràs tu. És més probable que t’atraquis a tu mateix que no que ho faci qualsevol altra persona. (recomanem no fer-ho, total, no sols dur gaire a sobre i després t’has de veure sovint).

*

– EFECTES SECUNDARIS –

· 2 de novembre – Remugo ‘Plebeu infecte‘ als passatgers del metro i ‘Sabandija holgazana‘ als pidolaires de Via Augusta.  M’estic integrant :)

*

*

¡NO DEJES DE VISITAR NUESTRA PÁGINA DE FEISBUC!

¡O SEA QUE COMO LA CIERRES EN ALGUN MOMENTO TE VUELO LA CABEZA! ¡¿ME HAS OÍDO, HIJODEPUTA?! ¡SÉ DONDE ESTÁS!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: