101. LA FAC DE L’ÊTRE

Avís previ: en aquest post no es trobarà cap broma que jugui amb l’ambivalència entre francès – llengua i francès – sexe oral. Disculpeu les molèsties.

Text llegit al Cabaret ‘La fac de l’être’, organitzat pel col·lectiu Gilles de Rai, a la llibreria Jaimes de Barcelona, amb l’inestimable col·laboració de Maria Notó per emmascarar el meu francès.

*

Fer la compra, parlar amb els amics, viatjar a altres països, practicar sexe, criticar el personal, veure pel·lícules, organitzar la yihad: tasques quotidianes però fatigoses de la vida que es poden fer, i asseguts, per Internet.

((Fins i tot emborratxar-se mode social, em comenten que a països escandinaus hi ha la moda del botellón per Skype)).

*

Una altra és aprendre idiomes. Jo volia aprendre francès, i vaig anar a duolingo.com. No et donen gramàtica sinó que et fan traduir frases, poc a poc. L’opció per aprendre francès era fer-ho des de l’anglès.

Com ha sortit alguna vegada per aquí, les frases dels libre d’anglès sempre m’han fascinat, ja sigui per banals-impersonals (A l’armari tinc un abric blau i un jersei de ratlles. Volia anar al centre comercial amb en Max però aniré amb la Susi al cine. No ha passat encara el tren de les 15.04? Perfecte, així em podré llançar a les vies i acabaré amb aquesta absurda existència) o per eurocentristes aberrants en un fallit intent de multi-culti education.

Diuen que la millor manera de desfer els prejudicis és viatjar (a no ser que el teu prejudici sigui que el transport públic és massa car, que llavors ho constates i com). Però jo estudiant francès amb Duolingo no només no m’he desfet de prejudicis sinó que he fixat, gravat i reforçat amb doble capa de vernís tots els tòpics més suats de la pàtria del vi, el croissant i els líders baixets.

Com la petarda de la Bardot al principi de Le Mépris, sembla que les franceses no tinguin altra cosa a fer que viviseccionar-se i queixar-se de cada una de les pròpies parts del cos als respectius cònjuges.

(Aquest era en un llibre d’exercicis, tota la resta l’he treta del Duolingo). En aquest exercici tu et posaves a la pell d’un tal Paul, que havia d’aguantar les inseguretats de la bleda de la seva parella. Ella deia:

Je suis trop grosse, Paul.

I tu havies de respondre, tenint el ‘Mais non‘ i una línia de puntets (i pensant que en depèn que en Paul dormi al llit o a la banyera aquesta nit):

-Mais non . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mais non, tu n’es pas trop grosse.

Mon nez est trop long, Paul.

Mais non, ton nez n’est pas trop long.

Mes cheveux sont horribles, je suis trop petite.

-Doncs mira, saps què et dic, que no tens res de tot això però ets un conyàs, i que ja em diràs tu si no hi havia una altra manera de treballar la conjugació del verb ‘être‘ sense haver-me de fer fer de coach de pacotilla. Ppesàda ja.

A part d’insegura, la dona viu esclava del règim:

Je mange essentiellement des fruits,

declaracions pròpies de la síndrome del Colibrí. Els afectats també deixen anar frases del tipus

je ne veux jamais manger des sandwichs. (Sempre i quan no siguin de laxants, suposo).

Paral·lelament, però, malgrat que insegura sobre l’aspecte físic, hi ha una cosa que hem de tenir molt clara:

Le femme joue avec les hommes.

I no precisament a petanca. És esclava de si mateixa però tirana i devoradora.

Je suis parfaite, du fait que je suis une femme.

Després, però, puntualitzen.

Je suis jolie depuis que je suis blonde.

No fos cas.

Duolingo  pensa en tot i et dóna armes per fer desacreditar possibles rivals en una reunió social:

C’est la robe qu’elle a portée hier.

També trobem confirmat el tòpic del classisme dels francesos. Així, per estudiar els adjectius, no se’ls acut millors frases que

Un serveur revêur et une serveuse rêveuse. Quasi els veus, amb els vestits esparracats, menjant-se les molles de la cuina i sospirant per un futur millor.

La consierge est bavarde et grincheuse, Mademoiselle Valois est gentille.

Hm? Ho anem copsant, com va la cosa?

Ens proporcionen frases d’ús quotidià,

Quand est-ce que je promène mon cheval? (doncs quan hagis acabat d’apallissar la criada somniatruites, està claríssim),

i també hi ha frases per calmar les visites.

Nous n’avons pas d’ouvrières ici.

Estableix proposicions des del determinisme gastronòmic.

Vous mangez des frites, bien que vous soyez riches.

Les soldats mangent des légumes.

Je suis un élève, je mange du pain et je bois de l’eau.

I de nou, puntualitzem.

Je suis un élève, je ne peux pas dormir.

També ens brinda preguntes inquietants que espero no haver de fer mai,

Où sont tes yeux?

i expressions que si no saps de què van són imatges força inquietants:

Elle est née avec une cuillère d’argent dans la bouche.

I tenim francès essencial a alcohòlics grandiloqüents,

Ma vie pour une bière!,

I finalment entrem en el capítol ‘Oh la là,’; unes quantes frases que ens porten a pensar en aquest imaginari llibertí que tenim dels francesos i sempre tenint en compte que l’objectiu era aprendre llengua.

Rendez-vous à minuit.

Est-ce que tu as parlé avec ta femme?

Elle a pensé que j’étais son petit ami.

Son père vient aussi, bien que sa femme ne soit pas là.

C’est sympa d’avoir une belle fille dans chaquebras

Com a fet curiós, el lingüista (donant per suposat que ho sigui) de Duolingo és l’únic francès monàrquic que queda.

La reine a une belle robe.

Le fromage est pour le roi.

I jo encara diria més!

La nourriture est pour les rois.

 

Monàrquic i amb una manca d’actualizació una mica bèstia.

Bientôt, l’homme pourra aller sur la lune.

Esperem, però, que per quan hi vagi, hagi trobat qui li passegi el cavall.

*

*

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: