117. NISSÉE DE POUVOIR

– Monòleg llegit al Serializados Late Show de la Fàbrica Moritz – 20 de febrer de 2015.

-Qualsevol similitud amb el que vaig dir en aquell escenari és pura coincidència –

(Oye Sherman puja a l'escenari, s'entrebanca, quan se n'adona que està mastegant 
el micro l'escup, es recomposa, s'escura la gola i comença.)

Mmm sabeu què? Crec que a vosaltres us agraden les sèries. Tots heu vist Breaking Bad, House of Cards, True Detective, i si per una mena de pacte satànic poguéssiu avançar la cinquena temporada de Game of Thrones passant el hàmster del vostre cosí petit per la minipímer, ho faríeu. Les pàgines d’streaming són la vostra narcosala i ja ni advertiu els subtítols en latino. És inútil que dissimuleu. A vosaltres us agraden les sèries.

A mi no.

No és misantropia audiovisual ni cap altre concepte absurd que m’acabi d’inventar. Una sèrie ho va ser tot per a mi quan jo era massa jove. Després, totes les altres han passat així. Ffffff. Se m’acosta un afiliasocis carpeteta en mà a les vuit del matí a plaça Universitat i li faig més cas.

Però no és problema de les sèries actuals, no.

‘Dicen que el primer amor es el de verdad y que todos los otros son para olvidar.’

‘Estuve demasiado cerca del sol y quedé ciega.’

‘Si saben cómo me pongo, pa qué me invitan.’

Jo he vingut a parlar-vos de mai ferst and last (audiovisual) tru lof.

NISSAGA DE PODER, la perla de l’època daurada de TV3: sang, fetge, incest, endogàmia… bé, tots sabem què és TV3, no sé per què us ho explico. Si hagués d’escriure una crítica seria algo com, Nissaga de Poder: jo der! Allò era intensitat, allò era tot. Va portar l’èpica i l’arravatament a cada llar de Catalunya, Nissaga deixa The Wire a la intensitat de Les Tresines. La puta B d’HBO és de Benet i Jornet, tios. Nissaga de poder és fusionar Dallas amb Mirall trencat amb el pressupost d’una calçotada i que et surti bé la cosa.

Potser hi ha gent que no l’ha vista o no recorda de què va. Citant la Viquipèdia,

L’argument gira al voltant d’un incest entre l’Eulàlia (Emma Vilarasau) i en Mateu Montsolís (Jordi Dauder), fruit del qual neix l’Eduard (Eduard Farel·lo, que fa el doblatge de si mateix). Com que els Montsolís, autèntics terratinents del Penedès, no es poden permetre l’escàndol, guarden el secret. La lluita dels dos germans per ocultar el secret davant el món i davant la pròpia família pren una violenta i aferrissada dimensió.

Ja veieu, això que feien els Lannisters a l’edat mitjana aquesta paral·lela ja ho feien els Montsolís de MOLT però que MOLT MOLT ABANS (el 1996).

Nissaga va irrompre COMO UNA OLA al panorama mediàtic i va tenir un èxit descomunal (com els Sex Pistols, en el seu moment), només va durar 2 anys (com els Sex Pistols) i va suposar la gran consolidació de la carrera d’Emma Vilarasau (com ho haurien estat de ben segur els Sex Pistols en cas que l’haguessin deixada tocar.)

Nissaga de Poder va ser tal fenomen que fins i tot se’n va comercialitzar un joc de taula.

02

Nissaga de Poder, el JOC’. M’encanta això d’el Poder del vi i del cava a les teves mans’. ‘El poder deee… justificar un karaoke’. Per exemple. Crec que obries la caixa i et trobaves tot de plàstic d’aquells de bombolletes i un condó punxat per anar-te a tirar ta germana.

Nah, era com un Monopoly. Realment No sé Per Què Borrás el va deixar de comercialitzar…

Avui dia Nissaga encara viu. Hi ha un individu que l’ha pujada sencera. 476 episodis. I això que quan va començar encara hi havia limitacions a Youtube i els pujava per parts. És el mateix heroi que ha fet un vídeo Les 15 primeres morts de Nissaga de poder, amb música trista de fons.

Jo crec que amb això ja n’hi ha suficient com perquè les autoritats de YouTube es preocupin per tu i t’enviïn un mail preguntant si va tot bé,

si necessites algú per anar a prendre un cafè,

I si penjaràs aviat les següents morts o què, que el Jaume Ventura ja fa sis mesos que espera i està molt nerviós.

04

Tenim un altre que aplaudeix la iniciativa però amb contenció, com un senyor (Molt bon resum mortal) i una altra que francament m’inquieta força pensar en la seva barra de favoritos.

Però al cas. Per què va tenir tant d’èxit Nissaga de Poder?

Doncs perquè el poble vol pa i circ, i si el pa ja està una mica sec no passa res perquè ja ens agrada queixar-nos però que el circ sigui de veritat, una novel·la fulletonesca virulenta. A la gent no li interessa especular sobre si la guarnició de créixens amb reducció de tòfona tindrà èxit o no, per favor, les nostres anodines vides ja contenen el triple d’emoció que això! La gent vol amors impossibles, grans aventures, herois infinitament soferts i bons, malvats que fotin més fàstic que una sopa de tirites, la gent vol lio, marro, la sal de la vida, el tabasco de la, de la, magdalena! Ens la suda com li anirà a en Juli el control de matemàtiques, volem intrigues cortesanes de penya sonada i rica a qui l’ambició i la luxúria els ha fet perdre la xaveta!

Tornant a la Viquipèdia,

L’eix de la sèrie, de fet, és la seva temàtica, molt polèmica quan es va emetre, en la que hi trobem en abundància els enganys, traïcions, assassinats, juguesques frívoles, enveja, l’avarícia, relacions incestuoses, hipocresia, homosexualitat (així, posat al mateix nivell) xantatges i joc brut així com les relacions més tèrboles entre els membres d’una poderosa dinastia enmig d’una atmosfera asfixiant. Res que no es visqui en un dinar de Nadal estàndard, però vaja. Que és això el que ens va.

Hi ha un llibre del segle XVIII, Les relacions perilloses, que té dos protagonistes, aristòcrates, pèrfids i francesos (perdó per la múltiple redundància), que es passen el dia jugant a destruir la resta de mortals al seu voltant. Se n’han fet pel·lícules, per cert, molt fidels al text original. I què té a veure tot això amb Nissaga de poder, a part d’haver-vos-ho colat jo?

Vídeo, silvuplé.

Hi ha cert eco, oi? Alguna esfumatura en comú. Benet i Jornet devia dir, uppsalei, si em pregunten diré que és homenatge i si no em pregunten millor.

Total, que Nissaga molava pels dos protes. En Mateu i l’Eulàlia Montsolís , com veieu als últims quatre segons d’aquest últim vídeo, es dediquen a:

-ser molt dolents

-beure conyac

-fer-se rialletes còmplices

-i tirar-se els trastos amb aquest rollo tan creepy que es porten.

Què més tenien que ens permetés identificar aquests Borgia del Penedès?

Són dolents perquè per adreçar-se a l’altre es diuen germanet i germaneta, estimat germanet i germaneta en casos de maldat extrema, no em pregunteu per què, no m’ho he inventat jo, però és així.

Què més, metàfores, ens calen metàfores. Els personatges dolents s’expressen en metàfores. El que diuen és massa pervers com per ser dit directament i juguen una mica a fer el mestre oriental de pacotilla cargolant les coses. I on som? Al Penedès. Doncs chuta-li, que es noti.

I parlant precisament de vi. Hi haurà una cosa que segurament heu notat que és que l’Eulàlia confón fer veu de dolenta retorçada maquiavèl·lica amb fer veu d’estar despertant de l’anestèsia, o d’estar-li fotent que dóna gust entre presa i presa, amb un punt de ‘Quién te ha dicho a ti que quiero que extorsiones por mí’. Frena Eulàlia, frena.

I per últim, i molt important, sabem que el Mateu i l’Eulàlia són molt dolents per la subtil subtil subtil caracterització que els envolta. Admirable la suggestió de la música.

Ho heu vist clar, oi? Eh quee el Mateu no acaba de semblar aigua clara? Eh quee no li donaríeu les claus del pis perquè us regués les plantes? Crec que la música de Pere i el Llop deixa més espai pel dubte que la de Nissaga. Però vaja, tot s’eclipsa amb les pintes que li fan dur a l’altra.

Mateu què t’ha passat?

Mateu?

Segur? Quina mena de mare obviaria tals pintes de vampira makinera de la seva filla? Que el de vestuari odiava la Vilarasau és una cosa que crec poder afirmar sense problemes. Però quina perícia per aixecar el tupé. Quin conjunt més aerodinàmic. I sí, arracades de crucifixos. Si els Sex Pistols no la van deixar entrar va ser per extremada. ‘Mmm segur que vols sortir així, Emma?’

En fi, que això que todo tiempo pasado parecía mejor res. (impersonació de la veu de l’Euli) No no no, estimats espectadors. Nissaga de Poder estava mmolt bé, i, a més, millora amb els anys.

*

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: