120. micrantologiap[u]eticatalana

Feia molts dies que no sortia al balcó corrent darrere d’amors i d’altres coses.

(Maria-Mercè Marçal fent-se una miqueta la interessant. ‘Darrere d’amors i d’al-tres co-ses. M? Quines? Altres. Que no us diré. Molts dies que no sortia.’)

M’exalta el nou i m’enamora el vell

(JV Foix, revolucionat amb els compis de la ofi)

Mon cor estima un arbre,

(Miquel Costa i Llobera admetent que la seva nòvia molt salada no és).

Un xic de pa i un poc de vi i un poc de llet i un poc de sal i un xic de seny i un poc de…

(Pere Quart posant-se insuportable al colmado).

El senyor Ramon empaita les criades / El senyor Ramon empaita tot el món

(L’entranyable folklore popular com dient ‘No és res personal o sigui que a callar, bitches’).

 * * *

I bé, aprofito l’avinentesta de Seinjorch per anunciar-vos que ja he acabat la meva primera novel·la juvenil!!

‘Embolica que fa fort, Sebastiana!’

La Sebastiana és una adolescent com totes i com cap: els seus pares estan com gat i gos tot el dia, el seu germà li fa la guitza i li busca les pessigolles (quina murga!), i el Ritxi, que la fa anar de bòlit, no li diu ase ni bèstia. I per afegitó i reblar el clau, ella i les matemàtiques es duen a estiracabells… però això ja són figues d’un altre paner! Quin garbuix quin enrenou i quin batibull, mainada! A vegades ho engegaria tot a dida. Sort de la Ribka, la seva interracial i millor amiga, i de l’àvia, que de la vida en sap un niu. Birimboies, becarrades i esclatabutzes.

(Exacte, no hi passa absolutament res).

Tracta en profunditat temes com el divorci, l’anorèxia, el racisme, l’assetjament escolar, la violència de gènere, la mort, el perill d’Internet, el descobriment de la sexualitat, els nens guerrillers, el descobriment de l’homosexualitat, les drogues, familiars a la presó, l’Alzheimer, l’abducció alienígena, no saber instal·lar-se silenciosament a una biblioteca i els cupcakes. I el descobriment de la bisexualitat. I el Tricentenari.

Tot regat amb molt d’humor, salfumant i expressions inversemblants.

Els noms dels capítols estaran escrits amb abreviacions així com de missatge de mòbil, en llenguatge (això ho he buscat) Essa Ema Essa. S’m’s. Perquè els joves lectors i lectores, el lectorat, vegin que parlo el seu idioma. Ara, no us recomano llegir-los en veu alta perquè pensaran que us està agafant un ictus.

Ja tinc al cap la portada. He pensat fer alguna cosa innovadora i revolucionària, no sé, per exemple la foto d’una noia vestida així en plan, com vesteixen els joves, no? Gorra del revés, jersei sense mànigues i amb caputxa… bé, ja sabeu com van, en veieu cada dia. La foto en blanc i negre i potser (potser) em permetré el broche final, la voluta estètica de posar un element en color. Així, contrast, la foto en blanc i negre i en color els cascos del discman, o les rodes del monopatí. Si la tia sembla tenir vint-i-cinc anys enlloc de l’edat de la protagonista millor que millor.

Només queda revisar que Jordi Sierra i Fabra no l’hagi publicada enca-Em comuniquen que sí, que ho ha fet mentre escrivia tot això. Ja s’ha esgotat la primera edició i sembla que van per la tercera, que la segona se l’han saltada directame-Em comuniquen que Jordi Sierra i Fabra portarà Gemma Lienas als jutjats, per acabar de publicar la novel·la que ell acaba de publicar. La foto finish ens traurà de dubtes.

Què hi farem.

Doncs au, rescalfat de tuitis literaris. Me’n vaig a escriure una reinterpretació del conte de Sant Jordi on el drac és bo i la princesa és guerrera. Segur que no s’ha fet mai.

* * *

Virginia Woolfverin, Ana María Matutano

Te deix, amor, puré a la nevera.

Watson, molt em temo que ha tornat a utilitzar les meves sabatilles i a fullejar-me el Lecturas. (De L’últim cas d’en Sherlock Holmes).

La cullerada de Chococrispis és la nova magdalena de Proust.

Algo huele mal en Dinamarca. No, merda. quan s’havia de menjar aquell peix?

– – –

El (Petit) Príncep ara treballa a l’aeroport suplint màquines de raigs X per equipatge. ‘Por favor, caballero, saque el champú y el elefante. Sí, sí, elefante. Como que lo veo’.

El Petit Príncep mai responia a les meves preguntes. Potser estava pensant en la seva flor. Però potser eren els anys d’endogàmia borbònica.

-Has de domesticar la teva guineu.

-Perquè així serem únics l’un per l’altre?

-No, perquè se’m menja les putes gallines.

-Dibuixa’m un xai. Amb patates, escalivada, unes seques i got de vi negre de la casa. Gràcies mestre.

-Dibuixa’m un chai. No tio, el te. No saps què és el chai? (Allà es va quedar el Petit Príncep per repel·lent cosmopolita subnormal.)

– – –

Wilde s’escura la gola.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: els guiris amb skate pels carrers del centre.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que ho facin amb accent txava.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que només et recordin per frases de listillo.

– – –
El jove Werther’s Original (tristoi i suïcida però genuí i de tota la vida). 

Harry Potter sempre va ser un nen molt estressat perquè se li ajuntava combatre el retorn del mal amb els exàmens del 3r trimestre.

-Yo he venido aquí a librar de mi habla (s’arrenca la llengua davant de tots els presents. Fugen udolant de terror).

(alça el dit amb determinació) Seré com Víctor Català! (Fa un apart) Però sense escriure. (Es fica dins del llit.)

En la versió moderna de L’auca del senyor Esteve a l’artista hipster li surt un fill professor d’autoescola.

‘Si això és un plàtan’ (Primo Levi, obrint la nevera i observant la massa marró i fusiforme).

Un regne, el meu cavall per un regne! (Ricard III està aprenent a negociar, el puta).

– – –

 

No sabeu quin llibre regalar? Ah, que sí? Doncs a la paperera que va, perquè jo tinc l’única recomanació possible. Regala SU ÚLTIMA OPORTUNIDAD. Una apassionant història de rudo cowboy meets virginal heredera millonaria europea i pel mig hi ha un unicorn que es diu Peggy Sue. Detalls aquí >>>

HER LAST CHANCE I

HER LAST CHANCE II

HER LAST CHANCE III 

*

I fins que digui el contrari, subscric el 100% de l’entrada de Sant Jordi de l’any passat.

Bona Diada! Gaudiu-la abans no la substitueixin per un forn-degustació.

*

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: