122. Estimada Rosa Maria,

és la desena carta que t’escric avui i m’està tornant a sagnar la durícia, però és que la teva absència se’m fa insuportable, i a més és el meu torn de rentar plats. En tot el trajecte en vaixell no vaig poder deixar de mirar el retrat que em vas donar. Hauria estat millor si hagués estat teu, però vaja, aquest del teu tiet Pancraci tampoc està tan malament. Ben mirat, us afaiteu de manera semblant.

Aquí tot és tan diferent de casa que em vénen ganes de plorar. El meu pare em va dir que en moments de desconsol llegís la Bíblia, però ja saps que detesto començar llibres sabent-me el final. És que res està bé. La meva habitació és una cort de porcs, tant per quantitat de brutícia com per naturalesa dels ocupats. I hauries de veure el menjar; és la primera vegada a la vida que veig com la substància orgànica millora després de fer el recorregut intestinal. A banda d’això, ja em coneixes, sóc un complet inútil en qualsevol tipus d’activitat física. A més, quan parla el general estic tan concentrat intentant dilucidar les circumstàncies que van empènyer els seus pares a l’incest que no sento res del que em diu. Quan començaré a deixar-ho de veure tot tan negre? Deixa que et sorprengui amb un impactant i rotund nno ho sé. Quan desenvolupi el síndrome d’Estocolm, suposo. De fet, m’han dit que necessiten un home madur, responsable, seriós, intel·ligent, perspicaç i constant per a una tasca d’alt nivell, i que com que no sóc res d’això però el meu tiet té contactes, me l’assignaran.

Ja sé que encara queden uns mesos perquè marxi a la mili, però així practico. De totes maneres, no crec que em vagi gaire diferent a com t’escric. I et repeteixo el que t’he pregat a totes i cadascuna de les cartes-simulacre: Rosa Maria, per favor, que cada vegada em queda menys. Sigues la meva nòvia. Només els mesos que jo sigui fora, no et portaré gaire feina. Ni que sigui per anar rebent cartes com aquesta de tant en tant. No facis cas a la teva mare, no sóc un egoista compulsiu, ni un transvestit, ni tinc desdoblaments de personalitat ni cap d’aquestes coses que s’inventa. Ja sé que és una dona bastant conservadora i que no creu en el sexe abans del matrimoni (ni després, pel que tinc entès), però és que no demano res d’això: tots nosaltres serem atents, gentils i sobretot absents. Sigues, si us plau, la nostra destinatària.

Amb tot l’afecte i esperança del món,

Assumpció

*

PD: Si per casualitat et quedes embarassada durant la meva absència no pateixis, no sóc gelós. Només et demanaria que si fos nena no li posessis el nom de la teva mare. Si el teu avi tenia una vida interior molt intensa i li va posar Trombosi no ha de ser el nostre problema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: