126. CANTAD, CANTAD, MALDITOS

El passat 18 de desembre al pis de baix de L’Industrial em vaig sumar a les Soul Nights que brinda en Red Pèrill. Quan va acabar part del seu repertori habitual amb ronda també de hits propis (valgui la redoundance), vam comentar nadales. El Divendres de TV3 versió wndergrwnchi i menys il·luminada.

M’ho vaig pasar molt bé i vaig fer molts amics i i vam brin dar.

Per a qui no va venir (un % força elevat de la població mundial, m’atreviria a calcular així a bot prest), deixo l’acta d’allò que es va assenyalar amb dit lúcido-festiu, així com també coses que no es van assenyalar en aquell moment però assenyalo ara, perquè sí, perquè amb el directe ja se sap i es mi blog y me lo gato cuando miau.

*

1. Jesús ha nascut despullat, ja ho sabem. Sol anar així.

Ja que és el fill del Senyor podria demostrar-ho i fer la seva aparició amb una armilla d’Swarovskis i un monopatí, però no s’ha donat el cas i ha vingut de paisà. També té tela deixar-lo damunt la palla com si fos mitja dotzena d’ous enlloc d’agafar-lo en braços. I quan baixen els pastors amb la pell i la samarra continua en bolquers com si fos Gandhi, el crio, no fos cas que algú li evités una pulmonia.

*

2. Josep Anglada i les nadales. 

Baltasar hi és perquè hi ha de ser; tapar-ho seria massa escandalós i des de llavors ja es portava el negre testimonial perquè-no-es-digui-que. Però si colem el negre, a Jesús l’upgradegem de palestí a nen de Kinder Sorpresa ros i blanquet(x2). Perquè hi ha uns mínims.

En aquesta línea és molt interessant el poema Les joguines:

Les joguines molt cansades,

estan tipes de voltar;

dins el sac totes plegades

s’han posat a rondinar.

– – – warning – – –

Al rei negre li demanen

que les deixi en un balcó;

-“Ho faré, diu el rei negre,

i com més a prop millor”.-

“Si el rei ros no ens ho complica,

si el rei blanc dóna permís,

ara us pujo de seguida

al balcó d’un cinquè pis”.

Us he posat a part allò que ens pot portar a pensar que Baltasar és el machaca a qui les mateixes putes joguines ordenen sense parpellejar les missions de risc i a qui no donen ni un trist arnès. I el rei blanc i el ros encara hi han d’accedir. Enfilar-se a una palmera, enfilar-se a un cinquè pis. No deu ser tan diferent, ja ho deu fer bé.

Quan el sol ja despuntava,

vaig alçar-me del meu llit;

– Quina sort, quantes joguines

m’han deixat aquesta nit!

Jeje, recapitulem.

Funcions:

Joguines – donar ordres

Melcior – donar permís

Gaspar – no donar pel sac

Baltasar – agafar les joguines, pujar qual Spiderman aguantant com pot el sac, grimpar pels balcons fins el cinquè pis segurament havent de lidiar amb algun periquito emprenyat, deixar les joguines i tornar a baixar sense assegurança de risc laboral i ni un trist arnès, de nit i sense llum, que si el veuen saspátya la màjia dal Nadal, onvre.

M’han.

Doncs molt bé. Qui vol l’última rodanxa de braç de gitano?

*

3. El noi de la Big Mama

Què li darem que li sàpiga bo,

panses i figues i nous i olives

panses i figues i mel i mató.

És un anunci d’Almax? Tot això li enxufarem?  On és la paciència per fer passar tot això a cop de forquilla i avionet? On és l’embut? Volem fer foie-gras de l’Infant Diví?

Abans he dit que no es notava que Jesús era fill de Déu. En aquesta cançó hi podem trobar una pista: olives? Olives? Està claríssim que té gustos adults aquest nen. Posa-li una torrada amb escalivada i anxoves i un vermutillo, i deixa’t de pessigolles i acosta-li un diari. Que hagi hagut de començar petit no vol dir que ho sigui.

Li darem panses amb unes balances.

Hi ha res més judaicocatalà que alimentar un infantó acabat de néixer amb reserves (15g clavats) i panses? ♥

*

4. Rabadass

Quin crac el Rabadà. Totes les nadales de peloteo

És el Déu Ser suprem poderós en humil petitesa reclòs

i fins i tot de temor

Fagi fred fagi calor

serà millor serà millor

que de Jesús en fem memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria

i arriba ell, amb línies estel·lars que podría disparar Eminem:

-A Betlem me’n vull anar (2)
vols venir tu, rabadà? (2)
-Vull esmorzar!

-A Betlem esmorzarem (2)
i a Jesús arribarem (2)
-I amb neu hi anirem?

-Apa, aixeca’t, encén el foc (2)
i no anem massa a poc a poc (2)
-Massa que em moc!

-Tu les teies portaràs (2)
i el camí il·luminaràs (2)
-No ho faré pas!

-Que no saps que aquesta nit (2)
ha nascut Déu infinit (2)
-Qui t’ho ha dit?

-Doncs un àngel que, volant, (2)
ens ho anava anunciant (2)
-No serà tant!

NO SE RÀ TANT ♥♥♥ Baixa un àngel a anunciar-li que ha nascut Déu i el Rabadà es grata el nas. El miracle més impressionant del nens fins ara ha estat la producció de bava i no pixar-se gaire al jaç, o sigui que no li demanin devocions.

La resta d’aquest tractat de protomelassudisme il·lustrat, aquí.

*

5. Canvi climàtic i miss Universo

El desembre congelat

confús es retira.

 Abril, de flors coronat,

tot el món admira

Confús com a mínim. Que s’ha petat 3 mesos alegrement. Abril és com la vedette esplèndida que no pot esperar ni a que sigui el seu apoteòsic torn.

*

6. Flors i violència

Res a dir d’una tradició que consisteix en alimentar un tronc exclusivament amb mandarines i galetes seques per apallissar-lo fins que alliberi els seus esfínters i ens doni béns materials.

Pallissa skin germana de la que donen els pastors a un dimoni escuat, o sigui, un dimoni d’incògnit, o sigui, que si no era un dimoni oopsy-doopsy.

Per la cova passava un dimoni escuat

Els pastorets al veure’l s’hi tiren al damunt.

I tantes n’hi mesuren*

que el deixen mig difunt.

On diu cova hi podem posar caixer, i on posa mesurar deixeu córrer la imaginació.

*

7. Rimes fàcils i gràcils, regals fatals de carcamals

Nuet, pobret, blanquet, Jesuset, abrigadet, tot per dur-ho cap a FRED, glacialitat, rrrrasca de la bona. I li porten mirra, or i encens. Encens. El regal de quan no coneixes algú i et toca el seu nom a l’amic invisible. Normal que no el coneguessin, tenint en compte que estava allotjat a les entranyes d’una verge i allà és de mala educació mirar, però si té tant de fred i tan savi i rei i vell ets i no el coneixien de res ets porta-li una bufanda del Natura.

*

8. Zoom-in: els pastors

Allà dalt de la muntanya

(fum fum fum)

Si n’hi ha dos pastorets abrigadets abrigadets

Amb la pell i la samarra

Mengen ous i botifarra

(fum fum fum)

 

Estan de cukis, calents, fotent-se el tiberi de l’any i arriba l’àngel. Titos, Jesús és nat i a baix de la muntanya, aneu venint. Es devien mirar i rebufar. Segur que van acabar de sopar amb calma l’ou i la botifarra, el cigaló i el puro (fum fum fum), i amb la panxa plena, baixant d’aquella manera que baixa la gent les muntanyes pedregoses per no fotre-se-la i remugant ‘Ve oportú Nostrussenyoret, ni camina encara i ja ens està fotent la digestió i els junolls. Tira Pasqual, cagoncristo!’

*

9. Empatia

:( Fa fred en el carrer

:) i nosaltres no el sentim

:) perquè tenim la nostra llar

:) :) :) i mantes en el llit.

(aquí ja están en plan càntic hooligan LO LO LOO)

:D Estuufa, pa i

:D bon menjar calent

:D :D :D torrons, vi bo,

:D neules i xampany.

:) Ben ornat un arbre de Nadal

:) i fins i tot un pessebre

:) amb el bon Jesuset

:| que està despulladet.

:( I ens fa pensar en tanta gent

que no té

on menjar,

on dormir…

SÍ AHORA CLARO. I podria tornar a arrencar amb ni torroons, ni vi boo, ni neules ni xampany ni una teleplasma de la parra lelelele no som pobres.

 

Au, a cantar.

Bon Nadal!

*

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: