Category Archives: Tuitis

127. Junté Unos Tweets Y No Sabes Lo Que Pasó

Tinc gèneru del 2015 acumulat i el trec abans que es devaluï, que ja se sap.

No guardarem aquests tres tweets, home.

Qui no ha repetit?

Portalplat.

Au.

https://storify.com/oyesherman/127

https://storify.com/oyesherman/124

 

*

Anuncis

123. Em nego a titular-ho ‘Tuitee otra vez’

Storify ha entrat a formar part de la meva vida i ara les xapes recopilatòries de tweets seran espectaculars.

» Manat-de-tweets (manatweet)

» Prèvia, durant i post del combat del segle @oyesherman vs. esments

» La lutxa en si

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

M’ha quedat una entrada molt sòbria, endreçadeta i plena de seny (la rauxa [ui sí] als links).

Heus aquí el cartell del Festival Deficitari del passat 16 de maig. Cartell de Roger Pelàez, mecenatge d’Oriol Barba i Gerard Segura. Màgia a càrrec dels montpolins i les gorres GAES. Fou tirant a molt estupendu. Deficitari 2016. La cita.

deficitari1

*

120. micrantologiap[u]eticatalana

Feia molts dies que no sortia al balcó corrent darrere d’amors i d’altres coses.

(Maria-Mercè Marçal fent-se una miqueta la interessant. ‘Darrere d’amors i d’al-tres co-ses. M? Quines? Altres. Que no us diré. Molts dies que no sortia.’)

M’exalta el nou i m’enamora el vell

(JV Foix, revolucionat amb els compis de la ofi)

Mon cor estima un arbre,

(Miquel Costa i Llobera admetent que la seva nòvia molt salada no és).

Un xic de pa i un poc de vi i un poc de llet i un poc de sal i un xic de seny i un poc de…

(Pere Quart posant-se insuportable al colmado).

El senyor Ramon empaita les criades / El senyor Ramon empaita tot el món

(L’entranyable folklore popular com dient ‘No és res personal o sigui que a callar, bitches’).

 * * *

I bé, aprofito l’avinentesta de Seinjorch per anunciar-vos que ja he acabat la meva primera novel·la juvenil!!

‘Embolica que fa fort, Sebastiana!’

La Sebastiana és una adolescent com totes i com cap: els seus pares estan com gat i gos tot el dia, el seu germà li fa la guitza i li busca les pessigolles (quina murga!), i el Ritxi, que la fa anar de bòlit, no li diu ase ni bèstia. I per afegitó i reblar el clau, ella i les matemàtiques es duen a estiracabells… però això ja són figues d’un altre paner! Quin garbuix quin enrenou i quin batibull, mainada! A vegades ho engegaria tot a dida. Sort de la Ribka, la seva interracial i millor amiga, i de l’àvia, que de la vida en sap un niu. Birimboies, becarrades i esclatabutzes.

(Exacte, no hi passa absolutament res).

Tracta en profunditat temes com el divorci, l’anorèxia, el racisme, l’assetjament escolar, la violència de gènere, la mort, el perill d’Internet, el descobriment de la sexualitat, els nens guerrillers, el descobriment de l’homosexualitat, les drogues, familiars a la presó, l’Alzheimer, l’abducció alienígena, no saber instal·lar-se silenciosament a una biblioteca i els cupcakes. I el descobriment de la bisexualitat. I el Tricentenari.

Tot regat amb molt d’humor, salfumant i expressions inversemblants.

Els noms dels capítols estaran escrits amb abreviacions així com de missatge de mòbil, en llenguatge (això ho he buscat) Essa Ema Essa. S’m’s. Perquè els joves lectors i lectores, el lectorat, vegin que parlo el seu idioma. Ara, no us recomano llegir-los en veu alta perquè pensaran que us està agafant un ictus.

Ja tinc al cap la portada. He pensat fer alguna cosa innovadora i revolucionària, no sé, per exemple la foto d’una noia vestida així en plan, com vesteixen els joves, no? Gorra del revés, jersei sense mànigues i amb caputxa… bé, ja sabeu com van, en veieu cada dia. La foto en blanc i negre i potser (potser) em permetré el broche final, la voluta estètica de posar un element en color. Així, contrast, la foto en blanc i negre i en color els cascos del discman, o les rodes del monopatí. Si la tia sembla tenir vint-i-cinc anys enlloc de l’edat de la protagonista millor que millor.

Només queda revisar que Jordi Sierra i Fabra no l’hagi publicada enca-Em comuniquen que sí, que ho ha fet mentre escrivia tot això. Ja s’ha esgotat la primera edició i sembla que van per la tercera, que la segona se l’han saltada directame-Em comuniquen que Jordi Sierra i Fabra portarà Gemma Lienas als jutjats, per acabar de publicar la novel·la que ell acaba de publicar. La foto finish ens traurà de dubtes.

Què hi farem.

Doncs au, rescalfat de tuitis literaris. Me’n vaig a escriure una reinterpretació del conte de Sant Jordi on el drac és bo i la princesa és guerrera. Segur que no s’ha fet mai.

* * *

Virginia Woolfverin, Ana María Matutano

Te deix, amor, puré a la nevera.

Watson, molt em temo que ha tornat a utilitzar les meves sabatilles i a fullejar-me el Lecturas. (De L’últim cas d’en Sherlock Holmes).

La cullerada de Chococrispis és la nova magdalena de Proust.

Algo huele mal en Dinamarca. No, merda. quan s’havia de menjar aquell peix?

– – –

El (Petit) Príncep ara treballa a l’aeroport suplint màquines de raigs X per equipatge. ‘Por favor, caballero, saque el champú y el elefante. Sí, sí, elefante. Como que lo veo’.

El Petit Príncep mai responia a les meves preguntes. Potser estava pensant en la seva flor. Però potser eren els anys d’endogàmia borbònica.

-Has de domesticar la teva guineu.

-Perquè així serem únics l’un per l’altre?

-No, perquè se’m menja les putes gallines.

-Dibuixa’m un xai. Amb patates, escalivada, unes seques i got de vi negre de la casa. Gràcies mestre.

-Dibuixa’m un chai. No tio, el te. No saps què és el chai? (Allà es va quedar el Petit Príncep per repel·lent cosmopolita subnormal.)

– – –

Wilde s’escura la gola.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: els guiris amb skate pels carrers del centre.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que ho facin amb accent txava.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que només et recordin per frases de listillo.

– – –
El jove Werther’s Original (tristoi i suïcida però genuí i de tota la vida). 

Harry Potter sempre va ser un nen molt estressat perquè se li ajuntava combatre el retorn del mal amb els exàmens del 3r trimestre.

-Yo he venido aquí a librar de mi habla (s’arrenca la llengua davant de tots els presents. Fugen udolant de terror).

(alça el dit amb determinació) Seré com Víctor Català! (Fa un apart) Però sense escriure. (Es fica dins del llit.)

En la versió moderna de L’auca del senyor Esteve a l’artista hipster li surt un fill professor d’autoescola.

‘Si això és un plàtan’ (Primo Levi, obrint la nevera i observant la massa marró i fusiforme).

Un regne, el meu cavall per un regne! (Ricard III està aprenent a negociar, el puta).

– – –

 

No sabeu quin llibre regalar? Ah, que sí? Doncs a la paperera que va, perquè jo tinc l’única recomanació possible. Regala SU ÚLTIMA OPORTUNIDAD. Una apassionant història de rudo cowboy meets virginal heredera millonaria europea i pel mig hi ha un unicorn que es diu Peggy Sue. Detalls aquí >>>

HER LAST CHANCE I

HER LAST CHANCE II

HER LAST CHANCE III 

*

I fins que digui el contrari, subscric el 100% de l’entrada de Sant Jordi de l’any passat.

Bona Diada! Gaudiu-la abans no la substitueixin per un forn-degustació.

*

118. EL RACÓ DE L’OLALLA

Vaig preguntar a una amiga si havia vist la meva última entrada del blog i em va dir que estava ocupada en coses reals :(

:) i què més real que un podcast gravat per Skype amb gent que s’ha conegut a Twitter, que són les noves classes de country? REAL COMO LA VIDA MISMA. Senyores gallegues, escatologia, ‘La melsa la nostra amiga’ i moltes* coses més a la nova edició del Portaupríns Young Hostel.

Amb un tall de veu que ens dedica el puta Francesc Mauri!

Quan teniu oportunitat de sentir-lo parlar, anaquet home, eh, eh?

Res més a dir, sé que us he tombat aquí.

papyh,

amb https://portauprinceyounghostel.wordpress.com/2015/03/02/port-au-prince-young-hostel-3×03-nunca-choveu-que-non-escampara/. Convidat especial (no en aquest sentit d’especial, a veure, com sou), @Joel_Cockburn.

*

– – – (deliciós número d’interludi musiquel) – – –

*

And now, some tweets.

 *

La vida és allò que passa entre les 17:14 d’avui i les 17:14 de demà.

‘El comte de Gmail’ i altres noves aristocràcies.

Si dius com a resposta a ‘Quan hi vas?’ ‘Jo vaig dilluns’, dilluns passa a ser adverbi i no pot significar res gaire guachi.

‘Aixella’ és una paraula que ja ve suada de fàbrica.

Estar emancipat està molt bé: arriba el cap de setmana, fas un saltiró a l’altra banda de la brecha digital i dines a ca tons pares.

¡Descubre ahora el increíble poder rejuvenecedor de cagar jugant al Tetris!

Portar un canari a la mina per si hi ha gas grisú. Portar un gat a casa per si hi ha un racó ideal i ultracòmode encara no advertit.

Cobrar en niggah.

Anar a comprar el pa. Turisme quilòmetre zero.

Rebutjar sexe o droga com si fos un platet de galetes. ‘Noo pro merci :)’

‘És curiós; suposo que mai he deixat de ser la nena que era. Hauria d’anar a l’endocrino.’

L’aigua de la dutxa va perdent pressió. D’aquí poc aspirarà lleument.

– – –

Anar al tanatori i preguntar on pots endollar l’iPhone. Davant les mirades de reprovació cridar ‘QUÈ PASSSSSA LA VIDA CONTINUA NO?’.

@fiodorpacheco ‘Perdoneu, podeu enretirar aquesta caixa? (el taüt) Hi ha l’endoll darrere…A ELL NO LI IMPORTA ‘

@oyesherman ‘No som res. Sense bateria. Aparti, senyora’.

@fiodorpacheco ‘Aviam, haig de respondre un tuit, COSES DE VIUS, sabeu?’

@lajosepa “ja li podeu treure el mute”

– – –

¡Poned ilusiones ópticas en los libros de filosofía! ¡Primero les confundirá y luego les inducirá inevitablemente a aprender!

Endreçaria l’habitació però no vull arriscar-me a destruir possibles cures encara desconegudes per la medicina occidental.

NO IMPRIMIR COMPROVANT NO VEURE SALDO A PANTALLA LALALA TOT VA BÉ EL MÓN ÉS UN LLOC PRECIÓS I ELS MEUS PARES S’ESTIMARAN SEMPRE

No sé si evolutivament la meva tàctica d’autoinducció de coma quan tinc problemes està molt ben considerada, no.

Sé parlar en tres idiomes i callar en tota la resta JEJEJEJEJE (pinyo merescut).

Aquella flamarada maníaca que t’encén els ulls quan el programa et pregunta si desitges guardar els canvis i tu dius, ‘QUINS CANVIS’.

Roger de Llúdria com a transformer nostrat.

Em trenaré els cabells amb espígol perquè ja sóc casadora, ai pare, i perquè aquest matí tot el que sigui menys treballar.

Deixar les plantes de nit a la porta del convent perquè els donin la vida que tu no els pots oferir.

Escriure un llibre, plantar un arbre, tenir un fill i altres maneres de procrastinar. Que per cert, procrastinar sempre té una R mòbil.

– – –

-T’agrada el quadre nou? -Bé, existir existeix; això és innegable. (És tan putamerda que l’únic terreny no perillós és l’ontologia).

@berta_grim Que existeixi és molt, si és tan putamerda. Jo seria més prudent: “Bé, aquest quadre existeix o no existeix; això és innegable.”

@oyesherman ‘tingues amics filòsefs i t’alicataran les bromes fins a deixar-les irrefutables’, que deia la meva tia. Gràcies Berta.

– – –

@elputoalridge Avui al tupper porto amanida de pasta, seitan i falafel. Cantem tots junts la cançó de l’.

@oyesherman el que em preocupa és que has invertit el total de calories que això t’aporta en escriure aquest tweet i que ara moriràs.

@elputoalridge I el falafel està fet al forn, no fregit. Estic escrivint això des del cel.

– – –

-Per l’enterrament de la teva mare havia pensat en una cerimònia com ella: senzilla i curta.

-Home mossèn.

DA GRÀTUIT OFFENSIVE MOUSSEN.

– – –

Necessito títol d’anglès, em trauré el First. Així acreditaré que em sé els animals de la granja, moltes cançons i comptar fins a 12.

Hi ha babuins que alçarien les celles i apartarien la vista un punt incòmodes si em veiessin menjar una taronja.

Little bosses mirant Infojobs en plan Tinder.

– – –

-Què volen aquesta gent, que truquen de matinada.

-Que te llevis, Maria del Mà, que són ses putes dotze.

-Tinc ets horaris girats, vale?

– – –

Acabar un tuit amb ‘De res’ quan el que acabes de dir no ha servit en cap sentit a absolutament puta ningú ni mai ho farà. De res.

@quimtestar Serveix per fer ràbia. De res.

@oyesherman Nyiminyiminyí mi. De res.

@quimtestar AI BUENU

@oyesherman (ep, que el teu tuit estava bé, seguia l’estructura info inútil + de res com volent dir que el que s’acaba de dir és útil. 7/10)

@quimtestar No està mal.

@oyesherman Ja et trucarem.

@quimtestar (despenja l’auricular per assegurar-se que hi ha línia)

– – –

Secretament desitjo que algú em faci enfadar tant que quedi justificat que pixi en una olla, la deixi fent xup-xup i marxi de casa seva.

El RT com a COMPROMÍS, com a SÍ QUIERO, com a TU EM REPRESENTES, com a NO FA EXTRARISSA PERÒ TINC UN DIA BONHOMIÓS

M’estic enamorant d’una màquina, rollo Her, però sense software ni cap tipus de glamour. Me & mY mAntitaA elEktrikAh 4é.

– – –

Busco idea per disfressa. Tema Llatinoamèrica. Si no m’ajudeu aniré d’aguacate. És una amenaça.

@Modgi fidel castro en camilla i-de-repent… Zombie

@vsalaf Guantánamo, QUÉ?

@6matica De Cristo Redentor, OYE!

@esthersabo Tres possibilitats: Delfín Hasta El Fin, La Tigresa Del Oriente o Wendy Sulca –

@Joel_Cockburn   A-shermanats aniríeu caminant. (nota: disfressa col·lectiva)

pan

@lajosepa ves de tutorial de youtube

@zuvielzirkus La meva idea és que canviïs d’amistats.

– – –

*

 

 

 

112. LLAMADA DE EMERJENSIA

Vídeo del Danielet Literario a l’Arco de la Virgen amb el Colectivo Gilles de Rai on, com algú ja sabrà, no va venir en Pol Espadamala.

Moltes gràcies a tothom que va venir i ojupaligru que el 3 de desembre hi ha una nova edició del MIERDERET LITERARIO!

ESCOLTA, ESPANYA, LA VEU D’UNA FILLA QUE VOL ROMANDRE PLANA.

Envritat tot va sortir d’aquesta entrada i d’aquesta.

D’aquesta no, però possiblement us toqui un Audi si hi pintxeu.

Salut i carcajades mirant-vos una amanida!

*

*

108. PITS.ZIP

Vaig entrar al Women Secret de Portaferrissa (perquè hi passava i tenia temps però suposo que en realitat va ser per aquesta pulsió obsessiva més o menys inconscient que ens han inculcat des de ben petitons pels quatre costats des de les múltiples pantalles d’esdevenir més follables mitjançant el consum).

(hehe, a vegades ma mare llegeix el blog. Hola mama).

Vaig entrar al Women Secret de Portaferrissa, doncs.

Després d’una breu inspecció (no, no, no, fora Hello Kitties, fora atuendu de figurant de Moulin Rouge) agafes per la copa uns sostenidors bonics i  oh, sorpresa. Els dits, en acció de pinça, es troben (moltíssim) abans del que s’esperaven amb la resistència. No semblen sostenidors. Semblen llibres de butxaca.

I el mateix passa amb gran part del gèneru que hi ha allà.

Surto d’allà i faig el que qualsevol persona valenta, indignada, amb ganes de canviar les coses i sense por a res faria.

Un tweetie.

rellenaket

Després d’una resposta tan psè que al community manager li va costar dos dies, vaig donar per tancada la meva croada. El meu comentari devia estar sent mastegat per la cabra digital del departamento Graciosetes del Internet.

Però llavors, també a Twitter (ara visc allà, envieu-m’hi postals), vaig veure-hi el lúcid anàlisi gràfic de la lúcida @esments.

va de pits 001

Perquè quan vas a comprar sostenidors i sobretot a partir d’una talla cap avall només n’hi ha amb push-up és com si et diguessin, ;) tranqui, yo me encargo. Una mena d’ortotètia per defecte i benèvola. Sssht sht sht no cal que diguis res, ja veiem quin és el problema.

Perquè no és que estigui malament (oh no valga’m Déu quiérete a ti misma tal y como eres) però podria estar millor. I segur que vols estar millor. A que sí. Pillina.

gràfica

A veure, sostenidors (paraula lletgíssima d’altra banda, tot i que no tant com menstruació). Que sostenen. Sostenidors. No projectadorsal’estratofera. Estan bé on estan, gràcies. No en vull més ni els vull més amunt. Ni m’agrada que m’empenyin al metro ni m’agrada que m’empenyin els pits. Em sembla prou coherent.

*

‘Doncs si no els vols amb push-up, no te’ls compris’. No, clar, no ho faig. Però que cada vegada sigui més difícil trobar-ne sense push-up (com se diu en català? Farcit? Sembla un bunyol. Retllè? M’agradaria però no crec) és pervers i de pas enrere.

Estàs bé com estàs sempre i quan et posis això, et pintis així i facis desaparèixer totes aquestes lorzas que t’entestes a anomenar ‘jo’.

lorzas

*

Anar a comprar sostenidors i trobar-ne només amb push-up és com si anessis a comprar sabates i només en trobessis amb taló.

O anar al banc i que només t’expedissin tarja de crèdit a nom del teu marit.

O que tots els videoclips del món fossin aquesta puta xarcuteria.

*

Ara per definir tu feminidad ja no hi ha corsès però hi ha gym i zumba i fitness i abds & gluts i anar a córrer 4 vegades al dia i ei que ho faig per a mi ;) (ui sí, i només és casualitat que reverteixi en estar bona) i paral·lelament depilació a totes les zones del cos que quedin al descobert (o sigui totes). Depilació que també es fa per una mateixa. Perquè la menjada d’olla general i sistemàtica porta a que et sigui totalment horrorós VEURE els TEUS propis pèls.

Perquè ja sabeu:

malos pelos malos cuerpos

La genealogia de la moral té lloc a Major de Sarrià. Però el tema el deixarem per un altre dia.

*

Ara no hi ha corsés perquè ara es porta invertir una gran quantitat de diners, temps i espai mental en modelar-te a tu mateix. I on no hi arribi el gym, el règim, les operacions o el photoshop… push-up :).

*

Avui dia les dones estudien i treballen i algunes fan cosetes. Però que s’ho currin per agradar perquè si no ens enfadarem. Uns mínims, per favor.

És un discurs força obvi el de ‘La teva màxima prioritat a la vida no ha de ser estar bona‘.

Però a vegades sembla que no.

paso de operarme

pah

(missatge de la Plataforma d’Afectats pels Hidrats de carboni)

LIPOGRASIL

estrena glúteos

ponte mamas

*

*

Prou ja d’aquest model insostenible! (hehe, ho pilleu)

Que les dones no som només un parell de pits. També tenim un cul, joder.

Salut i Cosmpolitan.

simone

*

*

RELATED POSTSTSTSTSTS 
92. JUST FOR GIRLZ TV
80. DE PAVOFRÍO, ME RÍO
85. COSMOTROLLITAN
87. MISS HIPOGLUCÈMIA ONE OF YOUR TWEETS!
https://oyesherman.wordpress.com/category/girlz/

*

PSEUDORELATED POSTS
1. POEMA SENSE ÈPICA
2. POEMA SENSE ÈPICA II
15. BYE-BYE MENDEL
17. H&M
77. POST-PERDIUS
79. LISTEN, CHECK, AND CHANGE YOUR DAUGHTER FOR TEN GOATS
96.1 VICTORIA SECRET
*
ABSOLUTELY NOT RELATED POST (AT ALL)
2. APRECIATS SENYORS

106. PERMÍTAME QUE LE TWITTEE

Recordem que la bústia de suggeriments de noms d’entrades de tweets es manté sempre oberta i implorant. En aquesta entrada 106 agraïm la inventiva de Guillem Perdigó i mostrem que a la recàmera tenim

twittifruitti

cogito ergo twittum

twittuputamadre

se us ucudeix algun?

TU TAMBÉ FAS OYESHERMAN POSSIBLE PARTICIPA FES-TE’N SOCI D’OYE SHERMAN SOCI.

 

 

♪I’m up all night to get lucky
Aviam si se’mpas-sa l’insom-ni♪
(té seriosos dèficits d’estratègia)

 

Qui avisa no és traïdor (a no ser que t’avisi malament, clar).

 

Dir-se Josep Maria és com dir-se Antoni Laura o Carles Isabel.

 

Els bars de xinesos són barats però s’ha de sumar l’IBA (Impost de Birres Afegides). Ha de ser un impost conscient. Són la civilització que va inventar l’àbac. No poden fer errors de càlcul sempre.

 

Treure ferro a l’assumpte. Que es quedi anèmic.

 

Selfi, el dofí egòlatra.

 

Enviar els nens de colònies i que tornin amb una malària superada i propietaris d’una plantació de sucre.

 

Adolescent: aquell qui adula (joooo wapiii takeruu etc).

 

‘Si això és un plàtan’ (Primo Levi, obrint la nevera i observant la massa marró i fusiforme).

 

‘¿Cubos de Rubik? Yo a tu edad jugaba con la rubéola.’

 

El subtil ‘perra’ que conté ‘Fil per randa’.

 

No s’és un bon segador si no s’esmorza cada dia un bon bol de corpuscristis®!

 

Referir-te a la teva àvia com a ‘arctic monkey’ potser sigui irrespectuós però és força divertit.

 

Si algú us diu alguna vegada ‘Jeje no paxa re’, SÍ QUE PASSA. I MOLT.

 

Un messenger medievalero que enlloc de

‘Ricky dice:’

digui

‘Aquí llega Ricky el gallardo, bien oiréis lo que dirá:’

 

‘El holandés errante’ com a eufemisme de porro s’ha dit?

 

Em podran treure la vida però mai em trauran la llibertat de pronunciar mentalment ‘Eljubeljàna’ cada vegada que llegeixo ‘Ljubljana’.

 

Els italians tenen una paraula per ‘polze-de-la-mà’ (pollice) i una altra per ‘polze-del-peu’ (alluce), però la mateixa per ‘nét’ i ‘nebot’ (nipote).   #whatdafucca

 

Guajiiiiiiiraaaa,
you’ve gotta see her!
(encara es fa un lio amb això del fusión)

 

-I tu Noa què vols ser de gran?
-Estanquera.
(desconcert)

 

Un regne, el meu cavall per un regne! (Ricard III està aprenent a negociar, el puta).

 

Es reconeix un autèntic txava per la manera de pronunciar ‘Parsalõna’

 

El concepte pagafantas en el món felí: GRATAPANXES.

 

Si em prenc un altre cafè em cagaré a sobre però almenys estaré desperta per saber-ho.

 

CAP JOCS FLORALS SENSE EL CONTE DE L’AMPOLLA QUE ACABA RECICLADA.

 

Dir a algú ‘Hay que follarse a las mentes’ és una manera molt vivaç i argentina d’aconseguir sexe oral.

 

La viva ortodòxia sóc JO de petita menjant-me/esquarterant les Dinosaurus per ordre de preferència de dinosaure i de parts en si.

 

En un restaurant, ‘No s’admeten devolucions’. A TRALLAR A CASA TEVA.

 

En català no diem disfrutar, és ‘xatl·lar de valedne’.

 

Ja tinc el títol pel biopic de l’any: Jordi Pujol, sexe Suïssa i rocanrol: mai unes mans tan petitones havien rapinyat tant.

 

Els pits de regla són com aquesta democràcia: NO NOS REPRESENTAN

 

És curiós com quan escriuen les seves pròpies bios, els il·lustradors infantils tendeixen a passar a il·lustradors subnormals.

 

Em sorprèn que Aerored no hagi agafat mai com a eslògan ‘Y ve a tu aire ;)‘.

 

Un ànec anecdòtic, un cuacsevol (bang)

 

Bach destrossa l’orgue després d’un concert especialment sonat; al més pur estil Barrockstar.

 

Llevar-se exclamant iambeldoorremifassol! i altres maneres de perdre totalment la xaveta.

 

Fins quan tanta violència racista en el llenguatge? Es diu PEBRE DE COLOR, per l’amor de Déu.

 

#twitterverité

Dos petaos amb una gerra de sangria creuen les vies a Jaume I.
-Mira mama, dos senyors han passat pel mig!
-(sense mirar) Seran tècnics.

Visca l’àmplia idea dels tècnics de TMB que s’està fent la nena.

 

En plena crisi informàtica, l’opció d'”executar” no acaba de tenir el significat que voldria.

 

Sabeu qui fa la puta i la Ramoneta? Els fakin’ guiris que ho peten a les proves PISA i després ni amb fletxes AIXÍ DE GRANS encerten el torniquet.

 

Si les sabates et van grans, camina només per on fa baixada

(Antic proverbi hindú)

(que m’acabo d’inventar)

(però que té sentit pràctic)

 

¡Eh, tú! ¡Vuelve aquí y ovula como una nena!

 

VIAJAS POCO Y LO SABES. Efectivament. Perquè si tingués diners per viatjar més també els tindria per l’Spotify Premium sense anuncis. CABRÓN.

 

No esnifis rapè als seients. No esnifis rapè al pescant. No esnifis rapè entre els cavalls. Civisme a la diligència, si us plau.

 

Al mismo cielo, yottellevariìaaUaaUaa‘ no és una ornada proposició d’assassinat?

 

Res no atura la que reparteix flyers al metro! Si el transeünt no té braços, el crani humà és ple d’orificis.

 

M’apassiona l’etimologia, l’heràldica i esbudellar gatets mentre xiulo el Nessun dorma.

 

El meu projecte veraniec és compondre la cançó KADA UNO KE REVIENTE KOMO KIERA per a celesta i viola de gamba.

 

‘Duda’ és una paraula força nigga.

 

He sentit al metro ‘doncs a mi, L’idiota de Dostoievski’ i per un moment he pensat que era una conversa literària encesa i a nivell personal.

 

Fossa escèptica.

 

Hi ha molt de bondage en este món.

 

Els autèntics rics es perfumen fent-se fregues amb nadons francesos.

 

On va la dièresi a ‘dislèxia’?

 

Funcionari freelance.

 

L’acte final de traca del tricentenari serà Jordi Pujol donant la xapa micròfon en mà explicant la seva experiència durant el setge. Núria de Gispert ens podrà dir si són fantasmades o què.

 

En algun lloc del planeta hi ha la gran distribuïdora de bosses verdes que abasteix TOTS els pakis del món.

 

Els cigrons els envasen amb bava de cargol i ningú ho diu. RT MÀXIMA DIFUSIÓ LO KE NO KIEREN KE SEPAMOS

 

-Enga pasa la pelota logjkOOOOOO!
-Sí papi.
Noves paternitats, avui al Senseficció.

 

Subtil‘ seria més subtil si s’escrivís ‘suvtil‘.

 

I a Déu poso per testic que la química de 4t d’ESO només m’ha servit per fer mots encreuats, ja és molt més del que m’esperava.

 

Who watches the watchmen.
Who massages the massatgistes.

 

Desea guardar los cambios? > Sí. > EL ARCHIVO ES DE SÓLO LECTURA > Nyiminyiminyími Word dels collons per què preguntes pues.

 

Twitter en Braille. Idea plena de bondat i subnormalitat a parts iguals.

 

Si poso Bach mentre teclejo frenèticament el treball, de sobte sóc una virtuosa clavecinista i no algú que encara no sap organitzar-se.

 

Dir-li ‘Per molts anys’ a algú no és simplement desitjar-li que no es mori aviat? Ho trobo poc entusiasta com a felicitació.

 

La importància de no dir-se Celoni.

 

Cadira de rodes monocicle (només per a jefotes)

 

La Noa té set anys, una bicicleta verda, pessigolles a tots dos genolls, moltes ganes de menjar xocolata i un secret: ÉS GILIPOLLES.

 

La propera vegada que no sàpiga interpretar els cartells home/dona dels lavabos per altarnatiws pixaré a la pica en senyal de protesta.

 

TTTTÍAA MMMIRA qué vestido más mono tía JODER sólo queda la XS tíaaa qué mierda ojalá me hubieran sacado de la incubadora antes tía.

 

Han posats semàfors per a invidents i gent que mira el mòbil a Universitat.

 

‘¿Desea guardar los cambios?’ >Sí. >’¿Seguro?’ >Sí. >’¿No será un click tonto de esos y luego tendremos un disgusto?’ >QUE SÍ. >’Ese tono’.

 

Consideracions a l’hora de comprar un elefant:
-Alimentació
-Cura
-Permís de possessió de paquiderms.

ON EL POSO NO SERÀ UN PROBLEMA, NO CAL QUE HI PENSI.

 

Si tan republicans sou deixeu de dir ‘reina’ i ‘princesa’ a les churris, que doneu grima.

 

-Has de domesticar la teva guineu, Petit Príncep.
-Perquè així serem únics l’un per l’altre?
-No, perquè se’m menja les putes gallines.

 

Les cançons de La iaia sonen una mica al sorteig pro-cecs de Caixa Penedès.

 

La vida és un post-postgrau.

 

A Mallorca una cala Son Goku ho petaria.

 

La paraula ‘bacanal’ té origen en les festes orgiàstiques romanes celebrades en honor d’Abacus.

 

‘S’ha acabat el bròquil’ vol dir que la situació és tan crítica que s’ha acabat l’última cosa que queda perquè és repugnant? A mi m’agrada el bròquil.

 

Els vampirs se’n van de copes menstruals.

 

Plataforma d’Afectats per l’Harakiri (o fer les coses a mitges és fer-les MALAMENT).

 

-Ja n’hi ha prou! Quantes vegades t’haig de dir que pugis les escombraries?!
(Petits rifirrafes quotidians a can Diògenes).

 

Algú que va amb un mirallet per picar-se l’ullet a si mateix. En ocasions fins i tot es xoca la mà. Autocomplicitat molt forta. Best pals.

 

Un senyor culturista facial. En general està fofo però pot partir nous amb l’entrecella.

 

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i sóc una loca de las palomas.

 

A ‘dessallotjament’ cal desallotjar-hi una essa, i si cal, amb violència.

 

-Una mica tímid, no, el teu amic?
-És tetraplègic.
-Mmmmsssssíprò una mica sosso igualment no?
(No ho arregla).

 

Hi ha galetes d’IKEA que estan molt bones i d’altres que ho semblen però en realitat no: són la ràtio de galetes protestants.

 

‘Pensar amb la polla’ és una expressió molt comú però jo he trobat el verb: ‘penissar’.

 

La gent que empra mots rocambolescos de manera gratuïta són indefectiblement per a mi un espectacle dantesc, kafkià i llucietxebarrienc.

 

Pots fer que un missatge erroni o chorra perduri al llarg dels segles si li afegeixes una melodia amb ganxo (cuchìviri-cuchìviri).

 

La vida no se cuenta por cuántas veces respiras sino por cuántas veces dejas sin aliento de un golpe en el estómago a quien dice esta basura.

 

RÀPIDO, COMPANYÈROS! RESGUARDÉMONOS DE LA TLLÚVIA, SERQUEMOS ACHOPLUGO!

 

Hi ha una botiga d’ipads que es diu Padcelona I A PARTIR D’AQUÍ JO JA NO SÉ.

 

Beure per oblidar la vergonya de beure per oblidar la vergonya de no poder follar per anar begut: Saint-Exupéry nàuadeis.

 

Salivat i celibat #homofonia

 

Dir molt seriosament la paraula ‘completito’.

 

Can Piella, La Carboneria, Can Vies… L’STARBUCKS DE L’ILLA DIAGONAL ESTÀ TREMOLANT.

 

Al enemigo ni agua (a no ser que sigui de Ciutat Vella) (l’aigua)

 

Escriure tan malament que el Word no et pregunti si vols guardar els canvis. ‘FFff exacte, marxa, marxa.’

 

Veure el món amb ulls de nen = tenir pigall.

 

Meter la polla donde tienes la olla causa cremades de tercer grau i un profund sentiment d’incomprensió al seu voltant.

 

Uns pits densos, seriosos, instructius. Unes peres conferència.

 

Hi ha més sang, fetge i incest al cançoner popular català que a Juego de Tronos.

 

Un xic de pa i un poc de vi i un poc de llet i un poc de sal i un xic de seny i un poc de… (Pere Quart posant-se insuportable al colmado).

 

I avui, a ‘Frases de màrketing que no es mullen en absolut’, ‘EL MEJOR ÁLBUM DE LA CARRERA DE LUIS FONSI’.

 

-Ton cor estima un arbre.
-El teu nòvio tampoc és que sigui la fiesta.

 

Algú molt baixet. Un vòrtice.

 

-Hàu. Rostre pàl·lid no bronzejar-se bé.
-Tu calla i conjuga.
-No ser el meu idioma, gilipolles.
(els insults són el primer que s’aprèn).

 

Una sitcom molt intel·ligent amb somriures-continguts-i-laterals enllaunats:

(La parella de cínics, capítol I)
-Estic embarassada.
-De qui?
-Com vols que ho sàpiga?
S’abracen emocionats. Seran papis.

 


racc

 

 *

102. A TWITTIPLÉN

A TWITTIPLÉN és una proposta de Berta Grimau Roca.

Tu també pots participar en la titulació de les entrades OyeSherman de tweets!

Sortegem una sortida a Sant Miquel del Fai.

I un lot de productes Jovi. 

(Sabíeu que la Noti va entrar en un programa de

protecció de testimonis quan va sortir del club Súper 3?)

*

Tweets llegits entre la nit de monòlegs a La Santa Pintada i l’últim cabaret literari de Gilles de Rai al RAI ART. Van anar rematats amb la lectura d’aquesta entrada, amb l’ajut dels tal·lents in·nterpretat·tius d’Anna Bedini i Guillem Perdigó.

*

*

1

6

4

3

5

2

7

*

*

((Fe de ratas: efectivament, lector espavilat! És carreró sense sortida d’Autònoms, no carreró sense sord’Autònoms. No se te n’escapa una eh? ;) Tu sí que ets un marrec ben eixerit!

Et creus millor que els altres?

Esborra aquest somriure de la teva cara de merda.

Capullo.))

101. LA FAC DE L’ÊTRE

Avís previ: en aquest post no es trobarà cap broma que jugui amb l’ambivalència entre francès – llengua i francès – sexe oral. Disculpeu les molèsties.

Text llegit al Cabaret ‘La fac de l’être’, organitzat pel col·lectiu Gilles de Rai, a la llibreria Jaimes de Barcelona, amb l’inestimable col·laboració de Maria Notó per emmascarar el meu francès.

*

Fer la compra, parlar amb els amics, viatjar a altres països, practicar sexe, criticar el personal, veure pel·lícules, organitzar la yihad: tasques quotidianes però fatigoses de la vida que es poden fer, i asseguts, per Internet.

((Fins i tot emborratxar-se mode social, em comenten que a països escandinaus hi ha la moda del botellón per Skype)).

*

Una altra és aprendre idiomes. Jo volia aprendre francès, i vaig anar a duolingo.com. No et donen gramàtica sinó que et fan traduir frases, poc a poc. L’opció per aprendre francès era fer-ho des de l’anglès.

Com ha sortit alguna vegada per aquí, les frases dels libre d’anglès sempre m’han fascinat, ja sigui per banals-impersonals (A l’armari tinc un abric blau i un jersei de ratlles. Volia anar al centre comercial amb en Max però aniré amb la Susi al cine. No ha passat encara el tren de les 15.04? Perfecte, així em podré llançar a les vies i acabaré amb aquesta absurda existència) o per eurocentristes aberrants en un fallit intent de multi-culti education.

Diuen que la millor manera de desfer els prejudicis és viatjar (a no ser que el teu prejudici sigui que el transport públic és massa car, que llavors ho constates i com). Però jo estudiant francès amb Duolingo no només no m’he desfet de prejudicis sinó que he fixat, gravat i reforçat amb doble capa de vernís tots els tòpics més suats de la pàtria del vi, el croissant i els líders baixets.

Com la petarda de la Bardot al principi de Le Mépris, sembla que les franceses no tinguin altra cosa a fer que viviseccionar-se i queixar-se de cada una de les pròpies parts del cos als respectius cònjuges.

(Aquest era en un llibre d’exercicis, tota la resta l’he treta del Duolingo). En aquest exercici tu et posaves a la pell d’un tal Paul, que havia d’aguantar les inseguretats de la bleda de la seva parella. Ella deia:

Je suis trop grosse, Paul.

I tu havies de respondre, tenint el ‘Mais non‘ i una línia de puntets (i pensant que en depèn que en Paul dormi al llit o a la banyera aquesta nit):

-Mais non . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mais non, tu n’es pas trop grosse.

Mon nez est trop long, Paul.

Mais non, ton nez n’est pas trop long.

Mes cheveux sont horribles, je suis trop petite.

-Doncs mira, saps què et dic, que no tens res de tot això però ets un conyàs, i que ja em diràs tu si no hi havia una altra manera de treballar la conjugació del verb ‘être‘ sense haver-me de fer fer de coach de pacotilla. Ppesàda ja.

A part d’insegura, la dona viu esclava del règim:

Je mange essentiellement des fruits,

declaracions pròpies de la síndrome del Colibrí. Els afectats també deixen anar frases del tipus

je ne veux jamais manger des sandwichs. (Sempre i quan no siguin de laxants, suposo).

Paral·lelament, però, malgrat que insegura sobre l’aspecte físic, hi ha una cosa que hem de tenir molt clara:

Le femme joue avec les hommes.

I no precisament a petanca. És esclava de si mateixa però tirana i devoradora.

Je suis parfaite, du fait que je suis une femme.

Després, però, puntualitzen.

Je suis jolie depuis que je suis blonde.

No fos cas.

Duolingo  pensa en tot i et dóna armes per fer desacreditar possibles rivals en una reunió social:

C’est la robe qu’elle a portée hier.

També trobem confirmat el tòpic del classisme dels francesos. Així, per estudiar els adjectius, no se’ls acut millors frases que

Un serveur revêur et une serveuse rêveuse. Quasi els veus, amb els vestits esparracats, menjant-se les molles de la cuina i sospirant per un futur millor.

La consierge est bavarde et grincheuse, Mademoiselle Valois est gentille.

Hm? Ho anem copsant, com va la cosa?

Ens proporcionen frases d’ús quotidià,

Quand est-ce que je promène mon cheval? (doncs quan hagis acabat d’apallissar la criada somniatruites, està claríssim),

i també hi ha frases per calmar les visites.

Nous n’avons pas d’ouvrières ici.

Estableix proposicions des del determinisme gastronòmic.

Vous mangez des frites, bien que vous soyez riches.

Les soldats mangent des légumes.

Je suis un élève, je mange du pain et je bois de l’eau.

I de nou, puntualitzem.

Je suis un élève, je ne peux pas dormir.

També ens brinda preguntes inquietants que espero no haver de fer mai,

Où sont tes yeux?

i expressions que si no saps de què van són imatges força inquietants:

Elle est née avec une cuillère d’argent dans la bouche.

I tenim francès essencial a alcohòlics grandiloqüents,

Ma vie pour une bière!,

I finalment entrem en el capítol ‘Oh la là,’; unes quantes frases que ens porten a pensar en aquest imaginari llibertí que tenim dels francesos i sempre tenint en compte que l’objectiu era aprendre llengua.

Rendez-vous à minuit.

Est-ce que tu as parlé avec ta femme?

Elle a pensé que j’étais son petit ami.

Son père vient aussi, bien que sa femme ne soit pas là.

C’est sympa d’avoir une belle fille dans chaquebras

Com a fet curiós, el lingüista (donant per suposat que ho sigui) de Duolingo és l’únic francès monàrquic que queda.

La reine a une belle robe.

Le fromage est pour le roi.

I jo encara diria més!

La nourriture est pour les rois.

 

Monàrquic i amb una manca d’actualizació una mica bèstia.

Bientôt, l’homme pourra aller sur la lune.

Esperem, però, que per quan hi vagi, hagi trobat qui li passegi el cavall.

*

*

 

100. SJ. Society of Jesus? Show jumping? Sant Jordi? Show jumping.

Reflexions OYESHERMAN® de 23 d’abril:

1. LES CADENES DE WHATSAPP DE SANT JORDI – L’onzena plaga d’Egipte, el declivi d’Occident, l’Alfa i Omega del cunyadisme ranci.

Figureu-vos la imatge.

Sant Jordi, esbufegant, cofoi, amb la bota damunt del cap del drac i marcat per tot arreu de ferides i de sang de rèptil gros. A la princesa li brunzen els enagos. No, no és un eufemisme cutre d’excitació femenina, realment li vibra la butxaca. És el mòbil. Té un whatsapp. ‘Una rosa per a tu. Passa-ho a les princeses de la teva vida’. I vuitanta icones de rosa en fila, que total, posats a regalar coses gratis, llancem la casa per la finestra. La princesa alça la mirada, Sant Jordi té la mirada fixa a la pantalla, la mira i li fa una rialleta d’imbècil. No se la farà, i això és definitiu. Catalans, convé segar cadenes. Morin les primeres baules!

*

2. LES ROSES VIRTUALS – El segon succedani d’amor denigrant (no tant, però força). Per demostrar-te com n’ets d’important t’envio aquest grapat de bits amb una animació de merda a tu i a 900 persones més. Feliç Sant Jordi, qui siguis. D’ara en endavant podràs obrir quan vulguis el correu i constatar que no m’importes’. Pam, enviar. Si el jove Werther sabés això de les roses virtuals us dispararia a vosaltres. I des d’aquí, clamo: CAP ROSA VIRTUAL SENSE RESPOSTA. Que no sigui un virus.exe.

*

3. SCREWBALL COMEDY – Però posats a criticar la rancietat, una rosa sola TAMBÉ fa ranci. Als que només regalen una rosa se‘ls hauria de donar un haiku, perquè a minimals i garrepes podem jugar tots. La sòlita situació:

 ‘- Té carinyo, un llibre de 20€.

– Doncs té, amor, una flor d’1 euro que se’t marcirà en 3 dies i que a més, meravelles de la natura, punxa.

– Doncs fote’t, cabrón, perquè un llibre és per a tota la vida i el que t’he regalat és de l’Albert Espinosa.

-Puta.’

I així.

*

4. LA LLEGENDA – Un mite de rrrrabiosa actualitat. Que vindria a ser el de la justícia és igual per a tothom (vinga populatxo, a alimentar la bèstia que és pel bé comú) fins que li toca a la princesa. Quina casualitat, que és Llavors i no abans quan arriba Sant Jordi! ‘Cuando la infanta absuelta despertó, el dragón de la impunidad monárquica todavía estaba allí.’Al fill del forner que el petin, el cavaller per menys d’un marquès no es mou.

*

5. TWEETIES SUELTIS

tweeties

*

*