130. CREEPYQUES 1: EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS

Primer audio de la meva secció a Corresponsables, Creepyques! (De crítiques. Creepies. Sí, als companys de programa tampoc els agrada. Ha estat objectiu de crítiqupuñalás, com sentireu).

La meva fascinació cap a les crítiques de Filmaffinity no és cap novetat. De fet podria començar-se a assenyalar com a flagrant falta d’imaginació. Per més que passa el temps es manté i renova. Creepyques fa protagonistes aquests individus que, havent vist Señora Doubtfire amb 12 anys, tornen al cap d’una dècada i mitja per analitzar-la com si fos l’última pel·lícula de Béla Tarr o insultar-la com a un àrbitre de tercera regional.

Aquests individus. I els seus textos. Hola <3.

*

>> ENJAÇ <<

*

He començat amb EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS (i no, no és un homenatge a Gilles de Rai). Podeu votar la propera a l’enquesta!

I proposar-ne. Però clar. Hé. Pot ser que no tal. (enralitat les té totes preparades fins el 2057).

* * *

Celíac? Intolerant al gluten? T’ha fet res? A Corresponsables sortegem un lot de la pastisseria Ampurdanesa Pastisseria (tutto senza di glútten-n·na).

Pasitos:
1. Like a Corresponsables
2. Respondre a la pregunta “A qui li estamparíeu un pastís a la cara?” 
3. Si ets la persona afortunada, rebre-ho a casa (heu llegit bé, a ca sa)

I si considereu el gluten un element imprescindible a l’hora d’endrapar glucosa, sempre pot ser un bon regal.

Jo no jugo però diria Rupert Murdoch, perquè a vegades un sol cop no és suficient >> https://www.youtube.com/watch?v=H3SfSBjo7YE

Sou-hi!

12705239_1308420352507604_2227651198106618704_n

 

*

Anuncis

129. CICLO HABITAT

Ara fa un temps, a l’estiu (o sigui exactament com ara però amb la gent fent vacances), l’Ariel F. Verba em va dir que entre Escrituras Indie i els aimadíssims Gilles de Rai estaven preparant una sèrie de vídeos. Gent llegint textos propis sobre (el concepte ampli de) la ciutat en veu alta dins la mateixa ciutat.

 

El CICLO HABITAT       <<< pintcha tío

 

Heus ací el meu vídeo esperem quee us agradi moltes grà, cies :

 

*

128. EFÍGIES

EFÍGIES és on l’Eva Palomar i la Maria Rovira recuperen els greatest hits literaris i les millors cares associades per fer una mica de rissa. La secció que haurien fet Pilarín Bayés i Sebastià Sorribas si alguna cosa s’hagués torçat cap a molt malament. Gluten free. Stay behind.

Així ens presenten a Gent Normal i això fem cada 2 setmanes (més o menys, més més que menys). La idea era una mica agafar el dossier de literatura catalana i pintar bigotis i dents negres i ja portem aquests:

 

Gràcies a l’Eva per fer cas de les meves megalòmanes exigències i empunyar els plastidécors,

gràcies al Jordi per aguantar els meus whatsapps impertinents i esquivar els meus esbirros;

gràcies per fer-ho possible.

Gràcies també als romans per fer possible la paraula possible.

(ha entrat en una espiral d’agraïment i ja no en sortirà)

 

En tenim més a les mànigues, als enagos, entre les costelles i a la butxaca de dins de la jaqueta. Hi ha corda per estona i més efígies en preparació!

 

! Hi ha un problema, però. Al dossier de català de nenes n’hi via poques (la història, societat i literatura van de la maneta). Tota proposta serà benvinguda i rebuda amb una gràcil i genuïna genuflexió.

 

 

http://www.gentnormal.com/search/label/efígies

*

 

 

127. Junté Unos Tweets Y No Sabes Lo Que Pasó

Tinc gèneru del 2015 acumulat i el trec abans que es devaluï, que ja se sap.

No guardarem aquests tres tweets, home.

Qui no ha repetit?

Portalplat.

Au.

https://storify.com/oyesherman/127

https://storify.com/oyesherman/124

 

*

126. CANTAD, CANTAD, MALDITOS

El passat 18 de desembre al pis de baix de L’Industrial em vaig sumar a les Soul Nights que brinda en Red Pèrill. Quan va acabar part del seu repertori habitual amb ronda també de hits propis (valgui la redoundance), vam comentar nadales. El Divendres de TV3 versió wndergrwnchi i menys il·luminada.

M’ho vaig pasar molt bé i vaig fer molts amics i i vam brin dar.

Per a qui no va venir (un % força elevat de la població mundial, m’atreviria a calcular així a bot prest), deixo l’acta d’allò que es va assenyalar amb dit lúcido-festiu, així com també coses que no es van assenyalar en aquell moment però assenyalo ara, perquè sí, perquè amb el directe ja se sap i es mi blog y me lo gato cuando miau.

*

1. Jesús ha nascut despullat, ja ho sabem. Sol anar així.

Ja que és el fill del Senyor podria demostrar-ho i fer la seva aparició amb una armilla d’Swarovskis i un monopatí, però no s’ha donat el cas i ha vingut de paisà. També té tela deixar-lo damunt la palla com si fos mitja dotzena d’ous enlloc d’agafar-lo en braços. I quan baixen els pastors amb la pell i la samarra continua en bolquers com si fos Gandhi, el crio, no fos cas que algú li evités una pulmonia.

*

2. Josep Anglada i les nadales. 

Baltasar hi és perquè hi ha de ser; tapar-ho seria massa escandalós i des de llavors ja es portava el negre testimonial perquè-no-es-digui-que. Però si colem el negre, a Jesús l’upgradegem de palestí a nen de Kinder Sorpresa ros i blanquet(x2). Perquè hi ha uns mínims.

En aquesta línea és molt interessant el poema Les joguines:

Les joguines molt cansades,

estan tipes de voltar;

dins el sac totes plegades

s’han posat a rondinar.

– – – warning – – –

Al rei negre li demanen

que les deixi en un balcó;

-“Ho faré, diu el rei negre,

i com més a prop millor”.-

“Si el rei ros no ens ho complica,

si el rei blanc dóna permís,

ara us pujo de seguida

al balcó d’un cinquè pis”.

Us he posat a part allò que ens pot portar a pensar que Baltasar és el machaca a qui les mateixes putes joguines ordenen sense parpellejar les missions de risc i a qui no donen ni un trist arnès. I el rei blanc i el ros encara hi han d’accedir. Enfilar-se a una palmera, enfilar-se a un cinquè pis. No deu ser tan diferent, ja ho deu fer bé.

Quan el sol ja despuntava,

vaig alçar-me del meu llit;

– Quina sort, quantes joguines

m’han deixat aquesta nit!

Jeje, recapitulem.

Funcions:

Joguines – donar ordres

Melcior – donar permís

Gaspar – no donar pel sac

Baltasar – agafar les joguines, pujar qual Spiderman aguantant com pot el sac, grimpar pels balcons fins el cinquè pis segurament havent de lidiar amb algun periquito emprenyat, deixar les joguines i tornar a baixar sense assegurança de risc laboral i ni un trist arnès, de nit i sense llum, que si el veuen saspátya la màjia dal Nadal, onvre.

M’han.

Doncs molt bé. Qui vol l’última rodanxa de braç de gitano?

*

3. El noi de la Big Mama

Què li darem que li sàpiga bo,

panses i figues i nous i olives

panses i figues i mel i mató.

És un anunci d’Almax? Tot això li enxufarem?  On és la paciència per fer passar tot això a cop de forquilla i avionet? On és l’embut? Volem fer foie-gras de l’Infant Diví?

Abans he dit que no es notava que Jesús era fill de Déu. En aquesta cançó hi podem trobar una pista: olives? Olives? Està claríssim que té gustos adults aquest nen. Posa-li una torrada amb escalivada i anxoves i un vermutillo, i deixa’t de pessigolles i acosta-li un diari. Que hagi hagut de començar petit no vol dir que ho sigui.

Li darem panses amb unes balances.

Hi ha res més judaicocatalà que alimentar un infantó acabat de néixer amb reserves (15g clavats) i panses? ♥

*

4. Rabadass

Quin crac el Rabadà. Totes les nadales de peloteo

És el Déu Ser suprem poderós en humil petitesa reclòs

i fins i tot de temor

Fagi fred fagi calor

serà millor serà millor

que de Jesús en fem memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria

i arriba ell, amb línies estel·lars que podría disparar Eminem:

-A Betlem me’n vull anar (2)
vols venir tu, rabadà? (2)
-Vull esmorzar!

-A Betlem esmorzarem (2)
i a Jesús arribarem (2)
-I amb neu hi anirem?

-Apa, aixeca’t, encén el foc (2)
i no anem massa a poc a poc (2)
-Massa que em moc!

-Tu les teies portaràs (2)
i el camí il·luminaràs (2)
-No ho faré pas!

-Que no saps que aquesta nit (2)
ha nascut Déu infinit (2)
-Qui t’ho ha dit?

-Doncs un àngel que, volant, (2)
ens ho anava anunciant (2)
-No serà tant!

NO SE RÀ TANT ♥♥♥ Baixa un àngel a anunciar-li que ha nascut Déu i el Rabadà es grata el nas. El miracle més impressionant del nens fins ara ha estat la producció de bava i no pixar-se gaire al jaç, o sigui que no li demanin devocions.

La resta d’aquest tractat de protomelassudisme il·lustrat, aquí.

*

5. Canvi climàtic i miss Universo

El desembre congelat

confús es retira.

 Abril, de flors coronat,

tot el món admira

Confús com a mínim. Que s’ha petat 3 mesos alegrement. Abril és com la vedette esplèndida que no pot esperar ni a que sigui el seu apoteòsic torn.

*

6. Flors i violència

Res a dir d’una tradició que consisteix en alimentar un tronc exclusivament amb mandarines i galetes seques per apallissar-lo fins que alliberi els seus esfínters i ens doni béns materials.

Pallissa skin germana de la que donen els pastors a un dimoni escuat, o sigui, un dimoni d’incògnit, o sigui, que si no era un dimoni oopsy-doopsy.

Per la cova passava un dimoni escuat

Els pastorets al veure’l s’hi tiren al damunt.

I tantes n’hi mesuren*

que el deixen mig difunt.

On diu cova hi podem posar caixer, i on posa mesurar deixeu córrer la imaginació.

*

7. Rimes fàcils i gràcils, regals fatals de carcamals

Nuet, pobret, blanquet, Jesuset, abrigadet, tot per dur-ho cap a FRED, glacialitat, rrrrasca de la bona. I li porten mirra, or i encens. Encens. El regal de quan no coneixes algú i et toca el seu nom a l’amic invisible. Normal que no el coneguessin, tenint en compte que estava allotjat a les entranyes d’una verge i allà és de mala educació mirar, però si té tant de fred i tan savi i rei i vell ets i no el coneixien de res ets porta-li una bufanda del Natura.

*

8. Zoom-in: els pastors

Allà dalt de la muntanya

(fum fum fum)

Si n’hi ha dos pastorets abrigadets abrigadets

Amb la pell i la samarra

Mengen ous i botifarra

(fum fum fum)

 

Estan de cukis, calents, fotent-se el tiberi de l’any i arriba l’àngel. Titos, Jesús és nat i a baix de la muntanya, aneu venint. Es devien mirar i rebufar. Segur que van acabar de sopar amb calma l’ou i la botifarra, el cigaló i el puro (fum fum fum), i amb la panxa plena, baixant d’aquella manera que baixa la gent les muntanyes pedregoses per no fotre-se-la i remugant ‘Ve oportú Nostrussenyoret, ni camina encara i ja ens està fotent la digestió i els junolls. Tira Pasqual, cagoncristo!’

*

9. Empatia

:( Fa fred en el carrer

:) i nosaltres no el sentim

:) perquè tenim la nostra llar

:) :) :) i mantes en el llit.

(aquí ja están en plan càntic hooligan LO LO LOO)

:D Estuufa, pa i

:D bon menjar calent

:D :D :D torrons, vi bo,

:D neules i xampany.

:) Ben ornat un arbre de Nadal

:) i fins i tot un pessebre

:) amb el bon Jesuset

:| que està despulladet.

:( I ens fa pensar en tanta gent

que no té

on menjar,

on dormir…

SÍ AHORA CLARO. I podria tornar a arrencar amb ni torroons, ni vi boo, ni neules ni xampany ni una teleplasma de la parra lelelele no som pobres.

 

Au, a cantar.

Bon Nadal!

*

 

 

 

125. ARRÒS NIGGA

‘I què estàs fent, exactament, ara?’
Per fi s’han acabat els dinars de Nadal on em serveixo més vi mentre m’omplo la boca de torradetes quan m’ho pregunten. Per fi, tot enforquillant un altre filet de salmó fumat, puc clamar orgullosa què estic fent exactament. Perquè des que vaig acabar Humanitats i el meu postgrau de Numismàtica Iraniana Contemporània he fet de tot. 

Tercer any d’Arroz Negro!

Tema: LA LUCHA CONTRA EL MONSTRUO

Frase: M’has conegut en un moment estrany de la meva vida

Element visual: Cercle viciós

Dibuixant enredat aquest any: Oriol Roca, l’artista trv pvnk més prolífic amb la web més concisa.

Llitgiu i si us agrada voteu! Si no, feu que no amb el cap mentre bufeu lentament i voteu també.

***

LINKS TRILEROS.

¿DÓNDE ESTÁ EL CUENTO?

                                              Aquí,

aquí

                                                                  o aquí?

*

Miao!

*

*

124. CORRESPONSABLES

La meva fulgurant carrera per la ràdio ha constat de 3 programes a la secció de Successos al programa Corresponsables de Cooltura FM.

Vegem-los:

  1. Gats, planxes de cabell i manilles 
  2. Superdotats, tanques publicitàries i estratègies deficients de fumigació
  3. Estupidesa, Facebook i rens

ren

El meu somni d’esdevenir reportera d’España Directo s’ha vist truncat d’hora, però sempre quedaran els tres àudios que testimoniaran el meu pas per les ondes hertzianes i l’interès per la premsa seriosa, independent i de qualitat. Continuo però de guionista, cosa que em permet dedicar més temps al dia del socialment acceptat mirant notícies d’animals borratxos who fought other animals and lost.

Salut i emús!

123. Em nego a titular-ho ‘Tuitee otra vez’

Storify ha entrat a formar part de la meva vida i ara les xapes recopilatòries de tweets seran espectaculars.

» Manat-de-tweets (manatweet)

» Prèvia, durant i post del combat del segle @oyesherman vs. esments

» La lutxa en si

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

M’ha quedat una entrada molt sòbria, endreçadeta i plena de seny (la rauxa [ui sí] als links).

Heus aquí el cartell del Festival Deficitari del passat 16 de maig. Cartell de Roger Pelàez, mecenatge d’Oriol Barba i Gerard Segura. Màgia a càrrec dels montpolins i les gorres GAES. Fou tirant a molt estupendu. Deficitari 2016. La cita.

deficitari1

*

122. Estimada Rosa Maria,

és la desena carta que t’escric avui i m’està tornant a sagnar la durícia, però és que la teva absència se’m fa insuportable, i a més és el meu torn de rentar plats. En tot el trajecte en vaixell no vaig poder deixar de mirar el retrat que em vas donar. Hauria estat millor si hagués estat teu, però vaja, aquest del teu tiet Pancraci tampoc està tan malament. Ben mirat, us afaiteu de manera semblant.

Aquí tot és tan diferent de casa que em vénen ganes de plorar. El meu pare em va dir que en moments de desconsol llegís la Bíblia, però ja saps que detesto començar llibres sabent-me el final. És que res està bé. La meva habitació és una cort de porcs, tant per quantitat de brutícia com per naturalesa dels ocupats. I hauries de veure el menjar; és la primera vegada a la vida que veig com la substància orgànica millora després de fer el recorregut intestinal. A banda d’això, ja em coneixes, sóc un complet inútil en qualsevol tipus d’activitat física. A més, quan parla el general estic tan concentrat intentant dilucidar les circumstàncies que van empènyer els seus pares a l’incest que no sento res del que em diu. Quan començaré a deixar-ho de veure tot tan negre? Deixa que et sorprengui amb un impactant i rotund nno ho sé. Quan desenvolupi el síndrome d’Estocolm, suposo. De fet, m’han dit que necessiten un home madur, responsable, seriós, intel·ligent, perspicaç i constant per a una tasca d’alt nivell, i que com que no sóc res d’això però el meu tiet té contactes, me l’assignaran.

Ja sé que encara queden uns mesos perquè marxi a la mili, però així practico. De totes maneres, no crec que em vagi gaire diferent a com t’escric. I et repeteixo el que t’he pregat a totes i cadascuna de les cartes-simulacre: Rosa Maria, per favor, que cada vegada em queda menys. Sigues la meva nòvia. Només els mesos que jo sigui fora, no et portaré gaire feina. Ni que sigui per anar rebent cartes com aquesta de tant en tant. No facis cas a la teva mare, no sóc un egoista compulsiu, ni un transvestit, ni tinc desdoblaments de personalitat ni cap d’aquestes coses que s’inventa. Ja sé que és una dona bastant conservadora i que no creu en el sexe abans del matrimoni (ni després, pel que tinc entès), però és que no demano res d’això: tots nosaltres serem atents, gentils i sobretot absents. Sigues, si us plau, la nostra destinatària.

Amb tot l’afecte i esperança del món,

Assumpció

*

PD: Si per casualitat et quedes embarassada durant la meva absència no pateixis, no sóc gelós. Només et demanaria que si fos nena no li posessis el nom de la teva mare. Si el teu avi tenia una vida interior molt intensa i li va posar Trombosi no ha de ser el nostre problema.

121. TEENAGE RIOT RELOADED

El 6 de maig tenia lloc el Fumeret Literario de Gilles de Rai a El Arco de la Virgen. La premissa del Fumeret era dur textos escrits sota la influència dels estupefaents. I els més al·lucinatoris són les hormones adolescents amb ínfules d’escriptorçuèla.

En directe des de les meves entranyes quattordicennes,

Després de mi, Marta Camell irrompent a l’escenari legitimada pel seu cognom.

* * *

Podeu veure els vídeos de la resta del Fumeret aquí,

els vídeos de tots els cabarets aquí #fractals #esments,

el tumblr de la Marta Camell concretament aquí,

i, si pitgeu
aquí,

impies i pestilents salvatgines sense Déu,

podreu ser insultats per Martí Luter

(que sempre mola).

*

(Després del monòleg va haver-hi preguntes sobre si Arañandoespejospuntodoc era real, ficció o dramatització posterior amb animus iocandi. Juro solemnement que els extractes són originals i verídics, aquí una prova.

arañando

Aquesta versió va ser creada amb el què es va poder rescatar de l’original, perdut després de la Primera Implosió de Disc Dur a can Rovira)

Anuncis