127. Junté Unos Tweets Y No Sabes Lo Que Pasó

Tinc gèneru del 2015 acumulat i el trec abans que es devaluï, que ja se sap.

No guardarem aquests tres tweets, home.

Qui no ha repetit?

Portalplat.

Au.

https://storify.com/oyesherman/127

https://storify.com/oyesherman/124

 

*

Anuncis

126. CANTAD, CANTAD, MALDITOS

El passat 18 de desembre al pis de baix de L’Industrial em vaig sumar a les Soul Nights que brinda en Red Pèrill. Quan va acabar part del seu repertori habitual amb ronda també de hits propis (valgui la redoundance), vam comentar nadales. El Divendres de TV3 versió wndergrwnchi i menys il·luminada.

M’ho vaig pasar molt bé i vaig fer molts amics i i vam brin dar.

Per a qui no va venir (un % força elevat de la població mundial, m’atreviria a calcular així a bot prest), deixo l’acta d’allò que es va assenyalar amb dit lúcido-festiu, així com també coses que no es van assenyalar en aquell moment però assenyalo ara, perquè sí, perquè amb el directe ja se sap i es mi blog y me lo gato cuando miau.

*

1. Jesús ha nascut despullat, ja ho sabem. Sol anar així.

Ja que és el fill del Senyor podria demostrar-ho i fer la seva aparició amb una armilla d’Swarovskis i un monopatí, però no s’ha donat el cas i ha vingut de paisà. També té tela deixar-lo damunt la palla com si fos mitja dotzena d’ous enlloc d’agafar-lo en braços. I quan baixen els pastors amb la pell i la samarra continua en bolquers com si fos Gandhi, el crio, no fos cas que algú li evités una pulmonia.

*

2. Josep Anglada i les nadales. 

Baltasar hi és perquè hi ha de ser; tapar-ho seria massa escandalós i des de llavors ja es portava el negre testimonial perquè-no-es-digui-que. Però si colem el negre, a Jesús l’upgradegem de palestí a nen de Kinder Sorpresa ros i blanquet(x2). Perquè hi ha uns mínims.

En aquesta línea és molt interessant el poema Les joguines:

Les joguines molt cansades,

estan tipes de voltar;

dins el sac totes plegades

s’han posat a rondinar.

– – – warning – – –

Al rei negre li demanen

que les deixi en un balcó;

-“Ho faré, diu el rei negre,

i com més a prop millor”.-

“Si el rei ros no ens ho complica,

si el rei blanc dóna permís,

ara us pujo de seguida

al balcó d’un cinquè pis”.

Us he posat a part allò que ens pot portar a pensar que Baltasar és el machaca a qui les mateixes putes joguines ordenen sense parpellejar les missions de risc i a qui no donen ni un trist arnès. I el rei blanc i el ros encara hi han d’accedir. Enfilar-se a una palmera, enfilar-se a un cinquè pis. No deu ser tan diferent, ja ho deu fer bé.

Quan el sol ja despuntava,

vaig alçar-me del meu llit;

– Quina sort, quantes joguines

m’han deixat aquesta nit!

Jeje, recapitulem.

Funcions:

Joguines – donar ordres

Melcior – donar permís

Gaspar – no donar pel sac

Baltasar – agafar les joguines, pujar qual Spiderman aguantant com pot el sac, grimpar pels balcons fins el cinquè pis segurament havent de lidiar amb algun periquito emprenyat, deixar les joguines i tornar a baixar sense assegurança de risc laboral i ni un trist arnès, de nit i sense llum, que si el veuen saspátya la màjia dal Nadal, onvre.

M’han.

Doncs molt bé. Qui vol l’última rodanxa de braç de gitano?

*

3. El noi de la Big Mama

Què li darem que li sàpiga bo,

panses i figues i nous i olives

panses i figues i mel i mató.

És un anunci d’Almax? Tot això li enxufarem?  On és la paciència per fer passar tot això a cop de forquilla i avionet? On és l’embut? Volem fer foie-gras de l’Infant Diví?

Abans he dit que no es notava que Jesús era fill de Déu. En aquesta cançó hi podem trobar una pista: olives? Olives? Està claríssim que té gustos adults aquest nen. Posa-li una torrada amb escalivada i anxoves i un vermutillo, i deixa’t de pessigolles i acosta-li un diari. Que hagi hagut de començar petit no vol dir que ho sigui.

Li darem panses amb unes balances.

Hi ha res més judaicocatalà que alimentar un infantó acabat de néixer amb reserves (15g clavats) i panses? ♥

*

4. Rabadass

Quin crac el Rabadà. Totes les nadales de peloteo

És el Déu Ser suprem poderós en humil petitesa reclòs

i fins i tot de temor

Fagi fred fagi calor

serà millor serà millor

que de Jesús en fem memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria

i arriba ell, amb línies estel·lars que podría disparar Eminem:

-A Betlem me’n vull anar (2)
vols venir tu, rabadà? (2)
-Vull esmorzar!

-A Betlem esmorzarem (2)
i a Jesús arribarem (2)
-I amb neu hi anirem?

-Apa, aixeca’t, encén el foc (2)
i no anem massa a poc a poc (2)
-Massa que em moc!

-Tu les teies portaràs (2)
i el camí il·luminaràs (2)
-No ho faré pas!

-Que no saps que aquesta nit (2)
ha nascut Déu infinit (2)
-Qui t’ho ha dit?

-Doncs un àngel que, volant, (2)
ens ho anava anunciant (2)
-No serà tant!

NO SE RÀ TANT ♥♥♥ Baixa un àngel a anunciar-li que ha nascut Déu i el Rabadà es grata el nas. El miracle més impressionant del nens fins ara ha estat la producció de bava i no pixar-se gaire al jaç, o sigui que no li demanin devocions.

La resta d’aquest tractat de protomelassudisme il·lustrat, aquí.

*

5. Canvi climàtic i miss Universo

El desembre congelat

confús es retira.

 Abril, de flors coronat,

tot el món admira

Confús com a mínim. Que s’ha petat 3 mesos alegrement. Abril és com la vedette esplèndida que no pot esperar ni a que sigui el seu apoteòsic torn.

*

6. Flors i violència

Res a dir d’una tradició que consisteix en alimentar un tronc exclusivament amb mandarines i galetes seques per apallissar-lo fins que alliberi els seus esfínters i ens doni béns materials.

Pallissa skin germana de la que donen els pastors a un dimoni escuat, o sigui, un dimoni d’incògnit, o sigui, que si no era un dimoni oopsy-doopsy.

Per la cova passava un dimoni escuat

Els pastorets al veure’l s’hi tiren al damunt.

I tantes n’hi mesuren*

que el deixen mig difunt.

On diu cova hi podem posar caixer, i on posa mesurar deixeu córrer la imaginació.

*

7. Rimes fàcils i gràcils, regals fatals de carcamals

Nuet, pobret, blanquet, Jesuset, abrigadet, tot per dur-ho cap a FRED, glacialitat, rrrrasca de la bona. I li porten mirra, or i encens. Encens. El regal de quan no coneixes algú i et toca el seu nom a l’amic invisible. Normal que no el coneguessin, tenint en compte que estava allotjat a les entranyes d’una verge i allà és de mala educació mirar, però si té tant de fred i tan savi i rei i vell ets i no el coneixien de res ets porta-li una bufanda del Natura.

*

8. Zoom-in: els pastors

Allà dalt de la muntanya

(fum fum fum)

Si n’hi ha dos pastorets abrigadets abrigadets

Amb la pell i la samarra

Mengen ous i botifarra

(fum fum fum)

 

Estan de cukis, calents, fotent-se el tiberi de l’any i arriba l’àngel. Titos, Jesús és nat i a baix de la muntanya, aneu venint. Es devien mirar i rebufar. Segur que van acabar de sopar amb calma l’ou i la botifarra, el cigaló i el puro (fum fum fum), i amb la panxa plena, baixant d’aquella manera que baixa la gent les muntanyes pedregoses per no fotre-se-la i remugant ‘Ve oportú Nostrussenyoret, ni camina encara i ja ens està fotent la digestió i els junolls. Tira Pasqual, cagoncristo!’

*

9. Empatia

:( Fa fred en el carrer

:) i nosaltres no el sentim

:) perquè tenim la nostra llar

:) :) :) i mantes en el llit.

(aquí ja están en plan càntic hooligan LO LO LOO)

:D Estuufa, pa i

:D bon menjar calent

:D :D :D torrons, vi bo,

:D neules i xampany.

:) Ben ornat un arbre de Nadal

:) i fins i tot un pessebre

:) amb el bon Jesuset

:| que està despulladet.

:( I ens fa pensar en tanta gent

que no té

on menjar,

on dormir…

SÍ AHORA CLARO. I podria tornar a arrencar amb ni torroons, ni vi boo, ni neules ni xampany ni una teleplasma de la parra lelelele no som pobres.

 

Au, a cantar.

Bon Nadal!

*

 

 

 

125. ARRÒS NIGGA

‘I què estàs fent, exactament, ara?’
Per fi s’han acabat els dinars de Nadal on em serveixo més vi mentre m’omplo la boca de torradetes quan m’ho pregunten. Per fi, tot enforquillant un altre filet de salmó fumat, puc clamar orgullosa què estic fent exactament. Perquè des que vaig acabar Humanitats i el meu postgrau de Numismàtica Iraniana Contemporània he fet de tot. 

Tercer any d’Arroz Negro!

Tema: LA LUCHA CONTRA EL MONSTRUO

Frase: M’has conegut en un moment estrany de la meva vida

Element visual: Cercle viciós

Dibuixant enredat aquest any: Oriol Roca, l’artista trv pvnk més prolífic amb la web més concisa.

Llitgiu i si us agrada voteu! Si no, feu que no amb el cap mentre bufeu lentament i voteu també.

***

LINKS TRILEROS.

¿DÓNDE ESTÁ EL CUENTO?

                                              Aquí,

aquí

                                                                  o aquí?

*

Miao!

*

*

124. CORRESPONSABLES

La meva fulgurant carrera per la ràdio ha constat de 3 programes a la secció de Successos al programa Corresponsables de Cooltura FM.

Vegem-los:

  1. Gats, planxes de cabell i manilles 
  2. Superdotats, tanques publicitàries i estratègies deficients de fumigació
  3. Estupidesa, Facebook i rens

ren

El meu somni d’esdevenir reportera d’España Directo s’ha vist truncat d’hora, però sempre quedaran els tres àudios que testimoniaran el meu pas per les ondes hertzianes i l’interès per la premsa seriosa, independent i de qualitat. Continuo però de guionista, cosa que em permet dedicar més temps al dia del socialment acceptat mirant notícies d’animals borratxos who fought other animals and lost.

Salut i emús!

123. Em nego a titular-ho ‘Tuitee otra vez’

Storify ha entrat a formar part de la meva vida i ara les xapes recopilatòries de tweets seran espectaculars.

» Manat-de-tweets (manatweet)

» Prèvia, durant i post del combat del segle @oyesherman vs. esments

» La lutxa en si

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

M’ha quedat una entrada molt sòbria, endreçadeta i plena de seny (la rauxa [ui sí] als links).

Heus aquí el cartell del Festival Deficitari del passat 16 de maig. Cartell de Roger Pelàez, mecenatge d’Oriol Barba i Gerard Segura. Màgia a càrrec dels montpolins i les gorres GAES. Fou tirant a molt estupendu. Deficitari 2016. La cita.

deficitari1

*

122. Estimada Rosa Maria,

és la desena carta que t’escric avui i m’està tornant a sagnar la durícia, però és que la teva absència se’m fa insuportable, i a més és el meu torn de rentar plats. En tot el trajecte en vaixell no vaig poder deixar de mirar el retrat que em vas donar. Hauria estat millor si hagués estat teu, però vaja, aquest del teu tiet Pancraci tampoc està tan malament. Ben mirat, us afaiteu de manera semblant.

Aquí tot és tan diferent de casa que em vénen ganes de plorar. El meu pare em va dir que en moments de desconsol llegís la Bíblia, però ja saps que detesto començar llibres sabent-me el final. És que res està bé. La meva habitació és una cort de porcs, tant per quantitat de brutícia com per naturalesa dels ocupats. I hauries de veure el menjar; és la primera vegada a la vida que veig com la substància orgànica millora després de fer el recorregut intestinal. A banda d’això, ja em coneixes, sóc un complet inútil en qualsevol tipus d’activitat física. A més, quan parla el general estic tan concentrat intentant dilucidar les circumstàncies que van empènyer els seus pares a l’incest que no sento res del que em diu. Quan començaré a deixar-ho de veure tot tan negre? Deixa que et sorprengui amb un impactant i rotund nno ho sé. Quan desenvolupi el síndrome d’Estocolm, suposo. De fet, m’han dit que necessiten un home madur, responsable, seriós, intel·ligent, perspicaç i constant per a una tasca d’alt nivell, i que com que no sóc res d’això però el meu tiet té contactes, me l’assignaran.

Ja sé que encara queden uns mesos perquè marxi a la mili, però així practico. De totes maneres, no crec que em vagi gaire diferent a com t’escric. I et repeteixo el que t’he pregat a totes i cadascuna de les cartes-simulacre: Rosa Maria, per favor, que cada vegada em queda menys. Sigues la meva nòvia. Només els mesos que jo sigui fora, no et portaré gaire feina. Ni que sigui per anar rebent cartes com aquesta de tant en tant. No facis cas a la teva mare, no sóc un egoista compulsiu, ni un transvestit, ni tinc desdoblaments de personalitat ni cap d’aquestes coses que s’inventa. Ja sé que és una dona bastant conservadora i que no creu en el sexe abans del matrimoni (ni després, pel que tinc entès), però és que no demano res d’això: tots nosaltres serem atents, gentils i sobretot absents. Sigues, si us plau, la nostra destinatària.

Amb tot l’afecte i esperança del món,

Assumpció

*

PD: Si per casualitat et quedes embarassada durant la meva absència no pateixis, no sóc gelós. Només et demanaria que si fos nena no li posessis el nom de la teva mare. Si el teu avi tenia una vida interior molt intensa i li va posar Trombosi no ha de ser el nostre problema.

121. TEENAGE RIOT RELOADED

El 6 de maig tenia lloc el Fumeret Literario de Gilles de Rai a El Arco de la Virgen. La premissa del Fumeret era dur textos escrits sota la influència dels estupefaents. I els més al·lucinatoris són les hormones adolescents amb ínfules d’escriptorçuèla.

En directe des de les meves entranyes quattordicennes,

Després de mi, Marta Camell irrompent a l’escenari legitimada pel seu cognom.

* * *

Podeu veure els vídeos de la resta del Fumeret aquí,

els vídeos de tots els cabarets aquí #fractals #esments,

el tumblr de la Marta Camell concretament aquí,

i, si pitgeu
aquí,

impies i pestilents salvatgines sense Déu,

podreu ser insultats per Martí Luter

(que sempre mola).

*

(Després del monòleg va haver-hi preguntes sobre si Arañandoespejospuntodoc era real, ficció o dramatització posterior amb animus iocandi. Juro solemnement que els extractes són originals i verídics, aquí una prova.

arañando

Aquesta versió va ser creada amb el què es va poder rescatar de l’original, perdut després de la Primera Implosió de Disc Dur a can Rovira)

120. micrantologiap[u]eticatalana

Feia molts dies que no sortia al balcó corrent darrere d’amors i d’altres coses.

(Maria-Mercè Marçal fent-se una miqueta la interessant. ‘Darrere d’amors i d’al-tres co-ses. M? Quines? Altres. Que no us diré. Molts dies que no sortia.’)

M’exalta el nou i m’enamora el vell

(JV Foix, revolucionat amb els compis de la ofi)

Mon cor estima un arbre,

(Miquel Costa i Llobera admetent que la seva nòvia molt salada no és).

Un xic de pa i un poc de vi i un poc de llet i un poc de sal i un xic de seny i un poc de…

(Pere Quart posant-se insuportable al colmado).

El senyor Ramon empaita les criades / El senyor Ramon empaita tot el món

(L’entranyable folklore popular com dient ‘No és res personal o sigui que a callar, bitches’).

 * * *

I bé, aprofito l’avinentesta de Seinjorch per anunciar-vos que ja he acabat la meva primera novel·la juvenil!!

‘Embolica que fa fort, Sebastiana!’

La Sebastiana és una adolescent com totes i com cap: els seus pares estan com gat i gos tot el dia, el seu germà li fa la guitza i li busca les pessigolles (quina murga!), i el Ritxi, que la fa anar de bòlit, no li diu ase ni bèstia. I per afegitó i reblar el clau, ella i les matemàtiques es duen a estiracabells… però això ja són figues d’un altre paner! Quin garbuix quin enrenou i quin batibull, mainada! A vegades ho engegaria tot a dida. Sort de la Ribka, la seva interracial i millor amiga, i de l’àvia, que de la vida en sap un niu. Birimboies, becarrades i esclatabutzes.

(Exacte, no hi passa absolutament res).

Tracta en profunditat temes com el divorci, l’anorèxia, el racisme, l’assetjament escolar, la violència de gènere, la mort, el perill d’Internet, el descobriment de la sexualitat, els nens guerrillers, el descobriment de l’homosexualitat, les drogues, familiars a la presó, l’Alzheimer, l’abducció alienígena, no saber instal·lar-se silenciosament a una biblioteca i els cupcakes. I el descobriment de la bisexualitat. I el Tricentenari.

Tot regat amb molt d’humor, salfumant i expressions inversemblants.

Els noms dels capítols estaran escrits amb abreviacions així com de missatge de mòbil, en llenguatge (això ho he buscat) Essa Ema Essa. S’m’s. Perquè els joves lectors i lectores, el lectorat, vegin que parlo el seu idioma. Ara, no us recomano llegir-los en veu alta perquè pensaran que us està agafant un ictus.

Ja tinc al cap la portada. He pensat fer alguna cosa innovadora i revolucionària, no sé, per exemple la foto d’una noia vestida així en plan, com vesteixen els joves, no? Gorra del revés, jersei sense mànigues i amb caputxa… bé, ja sabeu com van, en veieu cada dia. La foto en blanc i negre i potser (potser) em permetré el broche final, la voluta estètica de posar un element en color. Així, contrast, la foto en blanc i negre i en color els cascos del discman, o les rodes del monopatí. Si la tia sembla tenir vint-i-cinc anys enlloc de l’edat de la protagonista millor que millor.

Només queda revisar que Jordi Sierra i Fabra no l’hagi publicada enca-Em comuniquen que sí, que ho ha fet mentre escrivia tot això. Ja s’ha esgotat la primera edició i sembla que van per la tercera, que la segona se l’han saltada directame-Em comuniquen que Jordi Sierra i Fabra portarà Gemma Lienas als jutjats, per acabar de publicar la novel·la que ell acaba de publicar. La foto finish ens traurà de dubtes.

Què hi farem.

Doncs au, rescalfat de tuitis literaris. Me’n vaig a escriure una reinterpretació del conte de Sant Jordi on el drac és bo i la princesa és guerrera. Segur que no s’ha fet mai.

* * *

Virginia Woolfverin, Ana María Matutano

Te deix, amor, puré a la nevera.

Watson, molt em temo que ha tornat a utilitzar les meves sabatilles i a fullejar-me el Lecturas. (De L’últim cas d’en Sherlock Holmes).

La cullerada de Chococrispis és la nova magdalena de Proust.

Algo huele mal en Dinamarca. No, merda. quan s’havia de menjar aquell peix?

– – –

El (Petit) Príncep ara treballa a l’aeroport suplint màquines de raigs X per equipatge. ‘Por favor, caballero, saque el champú y el elefante. Sí, sí, elefante. Como que lo veo’.

El Petit Príncep mai responia a les meves preguntes. Potser estava pensant en la seva flor. Però potser eren els anys d’endogàmia borbònica.

-Has de domesticar la teva guineu.

-Perquè així serem únics l’un per l’altre?

-No, perquè se’m menja les putes gallines.

-Dibuixa’m un xai. Amb patates, escalivada, unes seques i got de vi negre de la casa. Gràcies mestre.

-Dibuixa’m un chai. No tio, el te. No saps què és el chai? (Allà es va quedar el Petit Príncep per repel·lent cosmopolita subnormal.)

– – –

Wilde s’escura la gola.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: els guiris amb skate pels carrers del centre.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que ho facin amb accent txava.

– Que parlin malament de tu és espantós, però hi ha una cosa pitjor: que només et recordin per frases de listillo.

– – –
El jove Werther’s Original (tristoi i suïcida però genuí i de tota la vida). 

Harry Potter sempre va ser un nen molt estressat perquè se li ajuntava combatre el retorn del mal amb els exàmens del 3r trimestre.

-Yo he venido aquí a librar de mi habla (s’arrenca la llengua davant de tots els presents. Fugen udolant de terror).

(alça el dit amb determinació) Seré com Víctor Català! (Fa un apart) Però sense escriure. (Es fica dins del llit.)

En la versió moderna de L’auca del senyor Esteve a l’artista hipster li surt un fill professor d’autoescola.

‘Si això és un plàtan’ (Primo Levi, obrint la nevera i observant la massa marró i fusiforme).

Un regne, el meu cavall per un regne! (Ricard III està aprenent a negociar, el puta).

– – –

 

No sabeu quin llibre regalar? Ah, que sí? Doncs a la paperera que va, perquè jo tinc l’única recomanació possible. Regala SU ÚLTIMA OPORTUNIDAD. Una apassionant història de rudo cowboy meets virginal heredera millonaria europea i pel mig hi ha un unicorn que es diu Peggy Sue. Detalls aquí >>>

HER LAST CHANCE I

HER LAST CHANCE II

HER LAST CHANCE III 

*

I fins que digui el contrari, subscric el 100% de l’entrada de Sant Jordi de l’any passat.

Bona Diada! Gaudiu-la abans no la substitueixin per un forn-degustació.

*

119. VADE RETRO, TU

El Dimoni,

el Diable,

Satanàs,

Lucifer,

Belcebú,

Azazel,

Leviatan,

Astarot,

Luzbel,

Hemoal.

L’Àngel Caigut té molts noms.

(La qüestió no passa desapercebuda per Yahoo Answers .)

demonio

Tenim un alarmista (tan bon punt envia el comentari salta per la finestra),

demonio4

un aclaparat (com qui et descobreix que a l’examen entra el doble de temari del que preveies i continua més estressat que tu),

demonio5

un que tira pilotes fora (fuentes♥),

demonio3

i un que és el meu ídol.

demonio2

La resta de fonamentades respostes les tenim aquí.

Allò Intractable té molts noms perquè infinites són les seves formes. Perquè no en pot tenir cap, el Mal té molts noms.

Quasi tants com els nens,

marrecs,

vailets,

minyons,

els nanos, xiquets, infants.

La canalla la mainada la quitxalla.

Però examinem de prop (‘Control’ ‘+’) què volen dir o d’on surten totes aquestes maneres de designar aquests protoindividus que han nascut després que nosaltres i que probablement en un moment o altre desitjarem matar.

vailet

minyóinfant

nano

menut

marrec(i, aprofundint a marrà),

marrà

TOTAL, que són subordinats, carn de servei o de batalla, insignificants, tenen el desencert de ser patològicament petits, tossuts per definició, bestiar o fins i tot bestiar putrefacte. ‘Entranyes d’animal mort’, preciós. La frase ‘A mi no m’agraden els nens‘ es fa infinitament més comprensible del què ja era.

Quan creixen, òbviament, tampoc van a gaire millor:

brivall

galifardeu

bordegàsAixò de Bord sona però que molt bé.

bord

Però, a tot això, i si s’agrupen?

xicallaEi, molt bé! Xic no té per què ser ofensiu.

xicOh.

quitxalla(Aquesta sí qu’és l’única cosa no directament ofensiva de tot plegat, només curiosa. Xicalla – Quitxalla. Hé.)

mainada

patuleia

catèrvolaI mirem caterva i

caterva

 O sigui que a sobre no són ni d’aquí! Es pot tenir més mal gust?

La menys ofensiva en quant a significat, fonèticament també té el seu què.

criaturam

Entenent que una ‘criatura’ és simplement una ‘cosa engendrada’, definició força àmplia si més no. Un munt d’orcs a mig fer sortint d’un pantà també són criatures.

*

Estem vivint un moment en què el pèndol històric per primera vegada inicia el segon moviment. Penjat en algun lloc del cosmos, l’oscil·lació dels segles de menyspreu, explotació o sentir-se dir no a una segona ronda de caballitos ha acabat.

Ara toca un període igual de llarg de saber que tenen la paella pel mànec, que tenen el poder de la invulnerabilitat i de la irresponsabilitat, que si no volen fer un petó a aquella senyora nauseabunda perquè al capdavall és una de tantes conegudes de l’àvia no li fan i punt.

Des que ja no reben pinyos ni netegen xemeneies estan insuportables, les enfants despechés et terribles.

Quils va parir.

 *
*

PS: Investigant en la línia de Vexació Etimològica de la Infància ha sortit l’usual perla racista xenòfoba de-tan-arrelada-desapercebuda-en-la-nostra-tan-tolerant-cultura-quiristiana.

marrà2

Espero amb sàdica il·lusió el dia que desenterri els mots catalans per a ‘nens àrabs i jueus’ :)

118. EL RACÓ DE L’OLALLA

Vaig preguntar a una amiga si havia vist la meva última entrada del blog i em va dir que estava ocupada en coses reals :(

:) i què més real que un podcast gravat per Skype amb gent que s’ha conegut a Twitter, que són les noves classes de country? REAL COMO LA VIDA MISMA. Senyores gallegues, escatologia, ‘La melsa la nostra amiga’ i moltes* coses més a la nova edició del Portaupríns Young Hostel.

Amb un tall de veu que ens dedica el puta Francesc Mauri!

Quan teniu oportunitat de sentir-lo parlar, anaquet home, eh, eh?

Res més a dir, sé que us he tombat aquí.

papyh,

amb https://portauprinceyounghostel.wordpress.com/2015/03/02/port-au-prince-young-hostel-3×03-nunca-choveu-que-non-escampara/. Convidat especial (no en aquest sentit d’especial, a veure, com sou), @Joel_Cockburn.

*

– – – (deliciós número d’interludi musiquel) – – –

*

And now, some tweets.

 *

La vida és allò que passa entre les 17:14 d’avui i les 17:14 de demà.

‘El comte de Gmail’ i altres noves aristocràcies.

Si dius com a resposta a ‘Quan hi vas?’ ‘Jo vaig dilluns’, dilluns passa a ser adverbi i no pot significar res gaire guachi.

‘Aixella’ és una paraula que ja ve suada de fàbrica.

Estar emancipat està molt bé: arriba el cap de setmana, fas un saltiró a l’altra banda de la brecha digital i dines a ca tons pares.

¡Descubre ahora el increíble poder rejuvenecedor de cagar jugant al Tetris!

Portar un canari a la mina per si hi ha gas grisú. Portar un gat a casa per si hi ha un racó ideal i ultracòmode encara no advertit.

Cobrar en niggah.

Anar a comprar el pa. Turisme quilòmetre zero.

Rebutjar sexe o droga com si fos un platet de galetes. ‘Noo pro merci :)’

‘És curiós; suposo que mai he deixat de ser la nena que era. Hauria d’anar a l’endocrino.’

L’aigua de la dutxa va perdent pressió. D’aquí poc aspirarà lleument.

– – –

Anar al tanatori i preguntar on pots endollar l’iPhone. Davant les mirades de reprovació cridar ‘QUÈ PASSSSSA LA VIDA CONTINUA NO?’.

@fiodorpacheco ‘Perdoneu, podeu enretirar aquesta caixa? (el taüt) Hi ha l’endoll darrere…A ELL NO LI IMPORTA ‘

@oyesherman ‘No som res. Sense bateria. Aparti, senyora’.

@fiodorpacheco ‘Aviam, haig de respondre un tuit, COSES DE VIUS, sabeu?’

@lajosepa “ja li podeu treure el mute”

– – –

¡Poned ilusiones ópticas en los libros de filosofía! ¡Primero les confundirá y luego les inducirá inevitablemente a aprender!

Endreçaria l’habitació però no vull arriscar-me a destruir possibles cures encara desconegudes per la medicina occidental.

NO IMPRIMIR COMPROVANT NO VEURE SALDO A PANTALLA LALALA TOT VA BÉ EL MÓN ÉS UN LLOC PRECIÓS I ELS MEUS PARES S’ESTIMARAN SEMPRE

No sé si evolutivament la meva tàctica d’autoinducció de coma quan tinc problemes està molt ben considerada, no.

Sé parlar en tres idiomes i callar en tota la resta JEJEJEJEJE (pinyo merescut).

Aquella flamarada maníaca que t’encén els ulls quan el programa et pregunta si desitges guardar els canvis i tu dius, ‘QUINS CANVIS’.

Roger de Llúdria com a transformer nostrat.

Em trenaré els cabells amb espígol perquè ja sóc casadora, ai pare, i perquè aquest matí tot el que sigui menys treballar.

Deixar les plantes de nit a la porta del convent perquè els donin la vida que tu no els pots oferir.

Escriure un llibre, plantar un arbre, tenir un fill i altres maneres de procrastinar. Que per cert, procrastinar sempre té una R mòbil.

– – –

-T’agrada el quadre nou? -Bé, existir existeix; això és innegable. (És tan putamerda que l’únic terreny no perillós és l’ontologia).

@berta_grim Que existeixi és molt, si és tan putamerda. Jo seria més prudent: “Bé, aquest quadre existeix o no existeix; això és innegable.”

@oyesherman ‘tingues amics filòsefs i t’alicataran les bromes fins a deixar-les irrefutables’, que deia la meva tia. Gràcies Berta.

– – –

@elputoalridge Avui al tupper porto amanida de pasta, seitan i falafel. Cantem tots junts la cançó de l’.

@oyesherman el que em preocupa és que has invertit el total de calories que això t’aporta en escriure aquest tweet i que ara moriràs.

@elputoalridge I el falafel està fet al forn, no fregit. Estic escrivint això des del cel.

– – –

-Per l’enterrament de la teva mare havia pensat en una cerimònia com ella: senzilla i curta.

-Home mossèn.

DA GRÀTUIT OFFENSIVE MOUSSEN.

– – –

Necessito títol d’anglès, em trauré el First. Així acreditaré que em sé els animals de la granja, moltes cançons i comptar fins a 12.

Hi ha babuins que alçarien les celles i apartarien la vista un punt incòmodes si em veiessin menjar una taronja.

Little bosses mirant Infojobs en plan Tinder.

– – –

-Què volen aquesta gent, que truquen de matinada.

-Que te llevis, Maria del Mà, que són ses putes dotze.

-Tinc ets horaris girats, vale?

– – –

Acabar un tuit amb ‘De res’ quan el que acabes de dir no ha servit en cap sentit a absolutament puta ningú ni mai ho farà. De res.

@quimtestar Serveix per fer ràbia. De res.

@oyesherman Nyiminyiminyí mi. De res.

@quimtestar AI BUENU

@oyesherman (ep, que el teu tuit estava bé, seguia l’estructura info inútil + de res com volent dir que el que s’acaba de dir és útil. 7/10)

@quimtestar No està mal.

@oyesherman Ja et trucarem.

@quimtestar (despenja l’auricular per assegurar-se que hi ha línia)

– – –

Secretament desitjo que algú em faci enfadar tant que quedi justificat que pixi en una olla, la deixi fent xup-xup i marxi de casa seva.

El RT com a COMPROMÍS, com a SÍ QUIERO, com a TU EM REPRESENTES, com a NO FA EXTRARISSA PERÒ TINC UN DIA BONHOMIÓS

M’estic enamorant d’una màquina, rollo Her, però sense software ni cap tipus de glamour. Me & mY mAntitaA elEktrikAh 4é.

– – –

Busco idea per disfressa. Tema Llatinoamèrica. Si no m’ajudeu aniré d’aguacate. És una amenaça.

@Modgi fidel castro en camilla i-de-repent… Zombie

@vsalaf Guantánamo, QUÉ?

@6matica De Cristo Redentor, OYE!

@esthersabo Tres possibilitats: Delfín Hasta El Fin, La Tigresa Del Oriente o Wendy Sulca –

@Joel_Cockburn   A-shermanats aniríeu caminant. (nota: disfressa col·lectiva)

pan

@lajosepa ves de tutorial de youtube

@zuvielzirkus La meva idea és que canviïs d’amistats.

– – –

*